Sonido, cuerpo y música
Aquesta tesi s'ocupa de el rol dels elements sonors i musicals en peces que combinen els llenguatges de la performance i del vídeo art, i que no són considerades art sonor. Proposo les nocions d'espai autobiogràfic i ubiquitous listening com a instruments per analitzar obres que aborden as...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:241044 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/241044 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Música Music So Sonido Sound Art contemporani Arte contemporáneo Contemporary art Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta tesi s'ocupa de el rol dels elements sonors i musicals en peces que combinen els llenguatges de la performance i del vídeo art, i que no són considerades art sonor. Proposo les nocions d'espai autobiogràfic i ubiquitous listening com a instruments per analitzar obres que aborden aspectes autobiogràfics fent ús d'elements sonors i visuals, aportant a més una revisió crítica de la bibliografia sobre el so i l'escolta en l'art contemporani. Aplico aquestes nocions a dos casos d'estudi: 1) performances i vídeos de Marina Abramovi, realitzats entre 1971 i 1997 que permeten comprendre el desenvolupament de la peça Balkan Baroque (1997); i 2) les fotografies i vídeo instal·lacions de Shirin Neshat realitzades entre 1993 i 1997 que permeten comprendre la peça Turbulent (1998). A través d'una revisió crítica de la bibliografia que s'ha ocupat d'aquestes peces, poso en evidència les conseqüències derivades de la manca d'atenció als elements sonors. |
|---|