Dipòsits d’interferència eòlic-al· luvial al Pleistocè superior de les Illes Balears (Mallorca i Menorca, Mediterrània occidental): sedimentologia i implicacions paleoambientals
[cat]El present estudi aborda la interferència entre dunes costaneres i ventalls al·luvials durant el Pleistocè superior en el marc geogràfic de les Illes Balears. Tot i que d’antuvi es tracta de dos ambients sedimentaris diferenciats, amb la participació de diferents processos i l...
| Autores: | , , , |
|---|---|
| Tipo de documento: | artigo |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2016 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositório: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | bolletiHistoriaNatural:Bolleti_2016v059p147 |
| Acesso em linha: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/bolletiHistoriaNatural/index/assoc/Bolleti_/2016v059/p147-1.dir/Bolleti_2016v059p147.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/bolletiHistoriaNatural/document/Bolleti_2016v059p147 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Paleobotany -- Pleistocene Natural History |
| Resumo: | [cat]El present estudi aborda la interferència entre dunes costaneres i ventalls al·luvials durant el Pleistocè superior en el marc geogràfic de les Illes Balears. Tot i que d’antuvi es tracta de dos ambients sedimentaris diferenciats, amb la participació de diferents processos i la gènesi d’un modelat o unes formes pròpies, molt sovint la seva interacció produeix un registre estratigràfic en què comparteixen característiques, així com també, mantenen elements heretats un de l'altre. En aquest sentit, la interferència eòlica-al·luvial és l'expressió estratigràfica–geomòrfica de la coincidència, interacció i/o superposició d'ambients eòlics i al·luvials. En aquest estudi, s’han descrit diferents dipòsits costaners que consisteixen en la successió d’ambients costaners, eòlics, col·luvials i al·luvials i les seves corresponent interferències. Tots aquests dipòsits estan constituïts en major o menor mesura, per seqüències de gresos carbonatats, bretxes, conglomerats i dipòsits de gra fi. Tanmateix, una de les característiques a destacar és que la majoria d'aquests dipòsits incorporen sediments bioclàstics d’origen marí. Aquesta fet sovint ha justificat que aquest dipòsits fossin classificats, de manera errònia, exclusivament com eolianites, tot proporcionant informació imprecisa i esbiaixada sobre la seva gènesi. En la gènesi de les fàcies d’interferència al·luvial-eòlic, el clima i el nivell de la mar controlen la magnitud i la intensitat en el paper de preponderància de cada ambient sedimentari i la naturalesa de la interferència. La datació de nivells eòlics, així com el contingut paleontològic, indiquen que els processos d’interferència entre aquests dos ambients sedimentaris foren especialment significatius durant el Pleistocè superior |
|---|