I Miti dell’Aldilà. Analisi strutturale e interpretazione per una ridefinizione del ruolo del racconto escatologico all’interno del corpus platonico
[cat] Aquest treball té per objecte l'estudi dels tres “mites del més enllà” inclosos en els tres diàlegs de Plató: Gòrgies, Fedó, República. El mateix té com objectiu la redefinició de la funció desenvolupada per les narracions escatològiques dins el corpus platònic, a través d'un estudi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/96482 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/96482 http://hdl.handle.net/10803/364767 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Platonisme Escatologia Vida futura Eschatology Future life |
| Sumario: | [cat] Aquest treball té per objecte l'estudi dels tres “mites del més enllà” inclosos en els tres diàlegs de Plató: Gòrgies, Fedó, República. El mateix té com objectiu la redefinició de la funció desenvolupada per les narracions escatològiques dins el corpus platònic, a través d'un estudi de tipus analític dels tres fragments considerats, adreçat a reconstruir -tot i mantenint les especificitats de cadascun dels mateixos i dels diàlegs en els quals s'inclouen - un quadre de conjunt de l'ús, els significats i les finalitats que Plató pretenia atribuïr-los. Aquí, els tres fragments del Gòrgies, del Fedó i de la República no són considerats des de l'únic - per molt evident que sigui - valor ètic i protrètic, però també i especialment, des del punt de vista de les remissions actuades per les imatges de les que estan constituïts respecte de qüestions de notable importància teòrica, desenvolupades dins dels diàlegs als que es refereixen. L'estudi preveu, en la doble via de l'anàlisi estructural i conceptual, que no constitueixen, des de l'òptica d'aquesta investigació, dues vies diferents, sinó dues formes obligatòriament complementàries d'afrontar els “mythoi” considerats. En tot cas, l'estudi es presenta no pas com exclusiu respecte dels fragments específicament analitzats, donat que s'associa al mateix, a efectes de completesa, l'anàlisi conceptual i estructural dels diàlegs dels que formen part, assumint, en un cert sentit, un "caire holístic": els mites escatològics ens recondueixen, de fet, a alguns pilars del pensament platònic, presents no només al Gòrgies, al Fedó i a la República, sinó en el conjunt de la producció filosòfica atenenca. La investigació s'articula en tres parts, una per cada mite considerat: I- El Gòrgies. El mite del judici; II – El Fedó. Els destins de les ànimes; III- La República. La tria. En cada part, hi trobem: un “status quaestionis” que, breument, recapitula els principals filons hermenèutics que s'han desenvolupat al voltant de l'específica narració mítica; l'anàlisi del contingut del fragment, amb un ampli aprofundiment corresponent a les fonts que subministraren a Plató els materials per la construcció de la imatge mítica; l'anàlisi de l'estructura formal dels tres fragments objecte d'anàlisi; la definició dels nuclis i l'estructura conjunta de cada diàleg. Els anàlisi s'alternen regularment amb recapitulacions i reflexions que tenen la finalitat de no deixar que perdem la visió de conjunt que ha de seguir a l'estudi dels detalls. L'anàlisi estructural, que és complementari a la consideració dels nuclis conceptuals, il.lumina la funció dels mites del més enllà que poden ser considerats, de ple dret, part integrant dels diàlegs en els que s'inclouen i "parts serioses" del discurs, ja que es presenten com a narracions capaces d'incloure i sintetitzar, d'un sol cop, els principals nusos teòrics plantejats per cadascun dels diàlegs als que pertanyen oferint, d'aquesta forma, una visió del conjunt de les temàtiques tractades. “Mythos” i “logos”, en el fons, diuen les mateixes coses. |
|---|