Impacte d'una intervenció per a la optimització de l'ús d'antibiótics a la unitat d'hospitalització domiciliària

Els programes d'Optimització d'Antibiòtics (PROA) han sorgit com a resposta a l'augment global de la resistència als antibiòtics. El tractament antibiòtic endovenós domiciliari (TADE) és un procediment segur i eficaç. Les controvèrsies entre el model TADE i el PROA sorgeixen a l'...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Vivero Larraza, Ainhoa
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:321510
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/321510
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:TADE
OPAT
Optimització ús d'antibiòtics
Antibiotic stewardship
Optimización uso antibióticos
Ciències de la Salut
Descripción
Sumario:Els programes d'Optimització d'Antibiòtics (PROA) han sorgit com a resposta a l'augment global de la resistència als antibiòtics. El tractament antibiòtic endovenós domiciliari (TADE) és un procediment segur i eficaç. Les controvèrsies entre el model TADE i el PROA sorgeixen a l'hora de triar el tractament antimicrobià. Existeix el risc de prioritzar l'adequació de l'administració al model d'Hospitalització a domicili ,en lloc de seleccionar l'antibiòtic efectiu amb l'espectre més estret. Aquest estudi va avaluar l'efectivitat d'una intervenció per millorar l'ús d'antibiòtics a la Unitat d'Hospitalització a Domicili (HAD) de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. (HUGTIP). Es va realitzar un estudi prospectiu d'intervenció dels pacients als quals es va sol·licitar ingrés a l'HAD per TADE durant un període d'un any (maig 2016 a juny 2017, inclòs). Els pacients van ser avaluats per la referent en malalties infeccioses de l'HAD, seguint les guies nacional i hospitalària del PROA. Es van registrar prospectivament les dades sociodemogràfiques, el tipus d'infecció, el règim de tractament i els resultats per a aquests pacients. Es van comparar els resultats amb una cohort històrica (juliol 2011 a maig 2016). En el període d'intervenció es van avaluar un total de 341 interconsultes de pacients candidats a TADE. En 90 pacients (26%) no es va considerar indicat el TADE i es va rebutjar l'ingrés a l'HAD. Van ingressa a l'HAD 251 pacients. D'aquests, el tractament antibiòtic es va desescalar o es va ajustar al tipus d'infecció i resultats microbiològics en 49 pacient (19,5%). Es van comparar els pacients tractats amb TADE a l'HAD durant el període d'intervenció (251casos) amb la cohort històrica preintervenció (1542 casos). L'anàlisi no va revelar diferències estadísticament significatives en les característiques sociodemogràfiques ni l'índex de comorbiditat de Charlson. En el període d'intervenció van augmentar significativament els ingressos procedents d'urgències, el percentatge d'infeccions urinàries i d'infeccions per MR en relació al període preintervenció. En canvi, van disminuir significativament els ingressos procedents de l'àrea quirúrgica. En el període d'intervenció es va incrementar de manera significativa la seqüenciació del tractament antibiòtic a via oral en comparació amb el període preintervenció (55,7% vs 41,6%). Durant els dos períodes analitzats, no es van observar diferencies significatives en el percentatge de curació ni en el de reingressos hospitalaris dins dels 30 dies posteriors a l'alta; ara bé durant el període d'intervenció, es va registrar un menor percentatge de retorn hospitalari no planificat. 2 Durant el període d'intervenció la durada de l'ingrés a l'hospital es va reduir en 2,02 dies, i a l'HAD en 4,98 dies. La durada total del tractament amb antibiòtics intravenosos, també va disminuir durant el període d'intervenció. Essent de 1,42 dies menys a l'hospital i de 3,2 dies menys a l'HAD. També es va observar una reducció en el percentatge d'efectes adversos greus i de complicacions de la via en forma de flebitis. Els dies d'hospitalització estalviats van suposar un estalvi de costos estimat de 595 ? per pacient en hospitalització convencional i de 602,8 ? a l'HAD. Els 90 pacients no admesos a l'HAD es van comparar amb el grup de 251 pacients admesos al programa TADE. No es van identificar diferències significatives en les característiques sociodemogràfiques ni l'Índex de comorbiditat de Charlson. L'èxit del tractament va ser favorable en ambdós grups. D'altra banda, l'estalvi hipotètic dels pacients no admesos va ser de 69.567 ?. La valoració i seguiment per part d'un referent en malalties infeccioses dels pacients candidats a TADE és una manera eficaç de limitar l'ús inadequat d'antibiòtics parenterals, mantenint la qualitat assistencial i millorant la gestió de recursos.

Similares en LA Referencia