Religion, Imagination and Politics in Post-Carolingian Catalonia (10th – 12th centuries)
Les fonts litúrgiques i hagiogràfiques llancen llum sobre els aspectes múltiples de la investigació històrica: història de les institucions i les seves biblioteques, de la transmissió de texts i llibres, de la reconstrucció dels arquetips i famílies de texts, història de les identitats, història cul...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671679 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/671679 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Martirologi Martirologio Martyrology Litúrgia Liturgia Liturgy Manuscrits Manoscritos Manuscripts Ciències Humanes 00 |
| Resumo: | Les fonts litúrgiques i hagiogràfiques llancen llum sobre els aspectes múltiples de la investigació històrica: història de les institucions i les seves biblioteques, de la transmissió de texts i llibres, de la reconstrucció dels arquetips i famílies de texts, història de les identitats, història cultural entre d’altres. Els acadèmics catalans han prestat una atenció significativa a les fonts litúrgiques i hagiogràfiques dels segles X al XII que es troben als arxius i biblioteques catalans i de França del sud. Aquesta varietat de fonts inclou els martirologis, llibres importants per l’ús quotidià a les institucions religioses medievals. No obstant això, aquestes fonts mai han estat analitzades a fons a través de la perspectiva de la història cultural i en termes de transmissió de festes i cultes de sants. La tesi presentada comença a omplir aquesta llacuna investigant els sis martirologis d’Ado de Viena, difosos durant el període postcarolíngi a tota la regió catalana. Aquest estudi sobre els martirologis revela com les noves festes litúrgiques i els nous cultes s’integren en la vida religiosa local, com i perquè les formes religioses particulars de veneració dels cultes i dels sants es desenvolupen i com es creen i reconstrueixen les xarxes de comunicació entre les diferents institucions religioses. L’anàlisi de cinc festes que reben la veneració major i més àmplia a la regió catalana (Sant Miquel, Sant Aleix, Sant Guerau, la Passió de la Imatge de Crist i la Transfiguració) llança el llum sobre la forma en què l’expansió dels ideals religiosos reflecteix les necessitats socials i polítiques de la època. Aquesta recerca explora les dades dels martirologis, no només dins del context microhistòric de la situació política y social a la regió catalana, sinó també des del punt de vista més ampli de la sinergia de varis conglomerats multiculturals en els espais mediterranis postcarolingis. La tesi examina el sorgiment, la difusió i l’adaptació de les tradicions litúrgiques per descobrir com aquests cultes poden haver influït en les institucions religioses diferents i haver estat integrats i adaptats a la vida religiosa local. La investigació demostrarà que aquests canvis, presents en els textos litúrgics i hagiogràfics difosos àmpliament, reflecteixen i defineixen les vies principals de transició de les sensibilitats litúrgiques carolíngies i romàniques mitjançant la materialització de la imaginació teològica i sensorial dels contemporanis. |
|---|