Epidemiología, factores de riesgo y tratamiento de las bacteriemias producidas por enterococcus faecium
Enterococcus faecium es tracta d’un microorganisme comensal amb capacitat per a provocar infeccions com la bacterièmia. La incidència de bacterièmia per aquest microorganisme s’ha incrementat durant els darrers anys, presentant una elevada mortalitat. No obstant, malgrat aquestes dades no existeix e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/675479 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/675479 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Enterococcus faecium Bacterièmia Bacteriemia Bacteraemia Vancomicina Vancomycin Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | Enterococcus faecium es tracta d’un microorganisme comensal amb capacitat per a provocar infeccions com la bacterièmia. La incidència de bacterièmia per aquest microorganisme s’ha incrementat durant els darrers anys, presentant una elevada mortalitat. No obstant, malgrat aquestes dades no existeix evidència suficient que avali l’elecció del tractament més apropiat. L’objectiu principal d’aquesta tesi, elaborada per compendi de publicacions, consisteix a estudiar l’efectivitat i la seguretat dels diferents tractaments antibiòtics disponibles (vancomicina, linezolid i daptomicina) en el tractament de la bacterièmia per E. faecium sensible a la vancomicina. En el primer treball es va observar que el linezolid podria ser una alternativa efectiva i segura a la vancomicina en el tractament d’aquesta entitat. En el segon treball, la daptomicina va presentar un major risc de fracàs terapèutic en comparació amb la vancomicina, per la qual cosa hauria de ser utilitzat amb precaució i un estricte monitoratge. Finalment, són necessaris assajos clínics que confirmin l’observat en aquests estudis observacionals. Fins a disposar d’aquesta evidència, linezolid podria considerar-se una alternativa a vancomicina, mentre que la daptomicina hauria de ser utilitzada com a fàrmac de segona línia. |
|---|