| Resumo: | La tesi efectua una anàlisi històrica exhaustiva de la figura dels secretaris, interventors i tresorers d'administració local, que s'inicia a l'Alta Edat Mitjana fins el règim jurídic actual d'aquests funcionaris. La motivació d'aquest estudi històric és conèixer el moment en el qual apareixen les funcions de secretaria, intervenció i tresoreria (o similars) en els municipis espanyols i catalans, saber perquè van sorgir, quines necessitats pretenien satisfer, quina va ser la seva evolució històrica, quines van ser les conseqüències d'aquesta evolució i per quines raons. Aquest estudi previ és bàsic per entendre l'evolució posterior, i fins i tot per intentar fer noves propostes de futur. Aquesta ha estat una funció pública que s'inicia amb els scribae de les ciutats romanes. A l'edat mitjana eren uns oficis de nomenament real, similar a una habilitació, per assegurar un control sobre aquests "funcionaris", per la importància de les seves funcions en una època en la que poca gent sabia llegir i escriure i encara menys, entendre les lleis que els afectaven. També per això estaven sotmesos a un fort i sever règim disciplinari. Durant la investigació històrica s'ha constatat, sense perjudici d'altres investigacions, la data d'aparició de la figura de la intervenció de fons municipal, concretada en el "racional", que es produeix a Barcelona, l'any 1325. Més tard, la corona espanyola va procedir a la patrimonialització dels càrrecs com a font de finançament, fet que va generar importants corrupteles, provocant la resposta de la societat civil a través del Diputat del Comú i de Gremis. La Constitució de Cadis de 1812 marca un punt d'inflexió, de reacció a la situació anterior, preveient que a cada municipi hi haurà un secretari. Però el fet que aquest s'hagués de nomenar pel propi ajuntament, i la manca d'una formació mínima, van provocar un efecte invers al desitjat. No és fins l'Estatut de Calvo Sotelo de 1924 que es regula de forma clara i extensa aquest col·lectiu de funcionaris, apostant decididament per la seva professionalització. A Catalunya, la Mancomunitat, va desenvolupar un paper important a través de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, mitjançant la formació i reestructuració de funcionaris locals. La Llei 7/1985, i la normativa posterior de desenvolupament, marca un canvi important, però que al mateix temps suposa la consolidació de les funcions reservades. Desapareixen els "cossos nacionals" i l'advertiment de legalitat com a eina bàsica de control, però apareixen els Funcionaris d'administració local amb habilitació de caràcter nacional. Es delimiten clarament les funcions reservades, s'estructuren i es classifiquen els llocs de treball, es concreta la forma de selecció i la provisió de llocs de treball, distingint entre el concurs (unitari i ordinari) i la lliure designació. Les modificacions que ha anat experimentat aquesta llei han apostat per l'enfortiment d'aquest col·lectiu professional, especialment pel que fa a les funcions de control. La figura dels FHN té la seva correlació amb els països del nostre entorn, que aposten per atorgar-los funcions directives més clares. A partir de l'anàlisi comparatiu de la regulació d'aquests països, així com de les diferents teories actuals a Espanya sobre la direcció pública local, la tesi conclou amb una proposta, la de l'habilitació local, que intenta conjuminar en aquest col·lectiu professional els coneixements, les tècniques i les habilitats, sobre els que han de recaure les funcions de direcció i gestió, l'exercici de les facultats reglades, i el control de la legalitat dels actes dels ens locals.
|
|---|
