Androgen receptor aggregates studies in vitro and in a transgenic mouse model of Spinal Bulbal Muscular Atrophpy (SMBA)
[cat] L'atròfia muscular espinobulbar (SBMA) és una malaltia neuromuscular hereditària causada per una elongació d'una regió de poliglutamines localitzada en el domini de transactivació del receptor d'andrògens (AR). Malgrat que la base molecular d'aquesta malaltia encara no es c...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/65768 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/65768 http://hdl.handle.net/10803/294596 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Malalties neuromusculars Atròfia muscular Andrògens Agregació (Química) Neuromuscular diseases Muscular atrophy Androgens Aggregation (Chemistry) |
| Sumario: | [cat] L'atròfia muscular espinobulbar (SBMA) és una malaltia neuromuscular hereditària causada per una elongació d'una regió de poliglutamines localitzada en el domini de transactivació del receptor d'andrògens (AR). Malgrat que la base molecular d'aquesta malaltia encara no es coneix del tot, l'observació d'inclusions nuclears que contenen fragments del receptor dóna suport a la hipòtesi que està associada a l'agregació de l'AR. Per tal de caracteritzar el mecanisme molecular d'aquest procés hem investigat les propietats estructurals de la regió de poliglutamines del receptor així com els primers estadis de la seva oligomerització in vitro mitjançant espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (NMR) en solució. Per tal d'estudiar les propietats estructurals dels agregats que es formen en els teixits hem fet servir el lligand Seprion per aïllar els agregats que es formen en un model animal de SBMA. Mitjançant una combinació de microscòpia de força atòmica (AFM), microscòpia electrònica de transmissió (TEM) i microscòpia d'alta resolució hem caracteritzat els agregats formats tant en el múscul com en la medul·la espinal en aquest model animal. Els resultats indiquen que els agregats de l'AR que es formen en el múscul son clarament diferents d'aquells que es formen en la medul·la i, a més, que el fenotip dels animals empitjora a mesura que s'acumulen agregats en el primer d'aquests teixits. Els nostres resultats indiquen que les diferències que observem entre els agregats que es formen en el múscul i aquells que es formen en la medul·la estan associades a la presència de fragments d'AR en el primer d'aquest teixits. Proposem doncs, que formes truncades d'AR agreguen per formar espècies fibril·lars en el múscul del model animal i que aquestes provoquen el fenotip, que empitjora amb l'edat, perquè, en agregar, recluten proteïnes nuclears que altrament serien solubles. El nostre estudi dels primers estadis del mecanisme d'oligomerització indica clarament que la regió de poliglutamines és parcialment helicoïdal i que aquesta propensitat augmenta amb la seva longitud. A més hem identificat una regió del domini de transactivació, allunyada de la regió de poliglutamines, com a responsable de les primeres interaccions intermoleculars que tenen lloc durant el mecanisme d'oligomerització. En el nostre estudi de la interacció entre AR i les xaperones moleculars Hsp40 i Hsp72 hem descobert, mitjançant NMR, que totes dues proteïnes s'uneixen al motiu (23)FQNLF(27) del domini N-terminal i que l'Hsp40 s'uneix, a la vegada també al motiu (54)LLLLQQQQ(61) que hi ha a l'inici de la regió de poliglutamines. Aquestes descobertes suggereixen un senzill mecanisme per a desensamblatge del complex entre l'AR i les xaperones moleculars que té lloc durant l'activació del receptor per l'hormona testosterona, emfatitzen el potencial terapèutic de reguladors al·lostèrics de Hsp40 i Hsp72 i contribueixen a una millor comprensió del paper que les xaperones moleculars tenen en el control de qualitat de proteïnes en malalties neurodegeneratives. |
|---|