Fascitis plantar recalcitrante
La fascitis plantar és una patologia molt freqüent en la població. El diagnòstic és fonamentalment clínic. Es defineix com patològic un gruix de la fàscia plantar per sobre de 4 mm (mesurat mitjançant ecografia o ressonància magnètica nuclear). En diferents publicacions s'ha relacionat aquest p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:244182 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/244182 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fascitis plantar Plantar fasciitis Ciències de la Salut |
| Sumario: | La fascitis plantar és una patologia molt freqüent en la població. El diagnòstic és fonamentalment clínic. Es defineix com patològic un gruix de la fàscia plantar per sobre de 4 mm (mesurat mitjançant ecografia o ressonància magnètica nuclear). En diferents publicacions s'ha relacionat aquest paràmetre amb l'estat clínic del pacient, i s'ha utilitzat per avaluar la resposta al tractament, relacionant la bona resposta clínica del pacient amb la disminució del gruix de la fàscia plantar. És una entitat que es caracteritza per la seva benignitat resolent-se la simptomatologia en el 90% dels casos dins del primer any. Un 10% dels pacients desenvolupen una fascitis plantar recalcitrant (FPR) que és la cronificació d'aquest procés i es caracteritza per l'absència de resposta als tractaments conservadors habituals, fent-se necessària la indicació de cirurgia per resoldre aquests casos. Actualment no hi ha dades suficients per poder recomanar un determinat tipus de tractament quirúrgic. L'objectiu de la primera feina ha estat valorar si hi ha una correlació entre la presentació clínica dels pacients que pateixen de fascitis plantar recalcitrant i el seu gruix mesurat per ecografia i ressonància magnètica nuclear. S'ha realitzat un estudi descriptiu transversal valorant el dolor, el nivell funcional i la percepció de salut en pacients amb fascitis plantar recalcitrant i s'ha relacionat amb el gruix de la fàscia plantar. Els resultats descriuen una absència de correlació entre la intensitat de la clínica i el gruix de la fàscia plantar, restant importància a aquest paràmetre en la valoració de pacients amb FPR. El segon treball va consistir en valorar quin tractament quirúrgic per a la fascitis plantar recalcitrant era més eficaç. Es va comparar la clàssica fasciotomía parcial plantar, tractament més freqüentment utilitzat, amb l'alliberament del bessó medial del múscul gastrocnemi. Els resultats van concloure que aquesta segona tècnica més novell pot arribar a un grau de satisfacció dels pacients important, amb resultats similars a la fasciotomía parcial, evitant les potencials i temudes complicacions d'aquesta. |
|---|