Grooming i jerarquia en macacos de Barbaria (Macaca Sylvanus). Una aplicació del model de Seyfarth
La present tesi estudia la relació entre el “grooming” i la jerarquia, a partir de la contrastació del model de Seyfarth (1977), amb dades obtingudes mitjançant un estudi empíric en macacos de Barbaria (Macaca sylvanus) realitzat a La Vallée des Singes (França). Seyfarth va proposar un model per exp...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/290067 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/290067 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Primats Primates Macacos Macaques Jerarquia social en els animals Jerarquía social en los animales Social hierarchy in animals Empolainament Acicalado social Grooming behavior in animals Ciències de la Salut 159.9 |
| Sumario: | La present tesi estudia la relació entre el “grooming” i la jerarquia, a partir de la contrastació del model de Seyfarth (1977), amb dades obtingudes mitjançant un estudi empíric en macacos de Barbaria (Macaca sylvanus) realitzat a La Vallée des Singes (França). Seyfarth va proposar un model per explicar com principis relativament simples que governen el comportament dels individus (les conductes afiliatives de grooming) poden ser utilitzats per explicar aspectes més complexos de l'estructura social (la jerarquia d'un grup). l'autor va plantejar uns components i unes funcions per determinar com els paràmetres atracció cap a individus de rang alt, atracció cap a familiars i la competència per fer grooming als companys condicionen el grooming. D'acord amb el model, les femelles són atractives segons el benefici que poden oferir. Aquesta premissa comporta que les femelles de rang més alt siguin més atractives que la resta, per la qual cosa les femelles intentaran maximitzar el temps que passen interactuant amb aquelles situades a la part alta de la jerarquia. L'autor també considera la preferència de les femelles per establir relacions de grooming amb les seves parentes, i entre les femelles de rangs propers. Els resultats obtinguts al nostre estudi, però, no són del tot coincidents amb les hipòtesis de Seyfarth. Les femelles de rang més alt no dedicaven més temps a les conductes de grooming que la resta de femelles, i tampoc realitzaven grooming més freqüentment, com proposava Seyfarth. Les dades relatives a les altres assumpcions del model indicaven una major implicació de les femelles de la part baixa de l'estructura jeràrquica, especialment, quan aquestes interactuaven amb femelles de rangs alts. Altres aspectes del comportament de grooming tampoc són consistents amb el model de Seyfarth de l'atracció per als individus de rang alt. L'estudi també va analitzar la localització de tes interaccions de grooming per comprovar si aquesta depenia de la diferència de rang de les femelles participants en la interacció. Les femelles de rangs adjacents dirigien les conductes de grooming a aquelles parts del cos no vulnerables. Tanmateix, les interaccions entre femelles de rangs allunyats no podien ser vinculades a la necessitat de protecció de les parts del cos més sensibles, ja que no es realitzaven específicament en aquestes parts del cos. La investigació realitzada ha permès contrastar el model de Seyfarth, però també s'han volgut assolir els següents objectius: 1} ampliar el coneixement de les funcions de la conducta afiliativa, 2) avançar en el coneixement dels factors que determinen la jerarquia i la funcionalitat de cada un d'ells, i 3) determinar si l'estructura jeràrquica pot estar vinculada amb alguns factors de la distribució de grooming, Els resultats obtinguts ens han dut a suggerir la necessitat d'incorporar altres paràmetres (com la mida del grup, l'edat del seus membres, i el context) al model de Seyfarth. La inclusió d'aquests paràmetres no només permetria una millor caracterització dels grups d'estudi, sinó també una millor descripció del patró de distribució de grooming dels individus del grup en qüestió. Paral·lelament, també podrien ser utilitzats com una eina per a l'avaluació de l'estat del grup, fet que milloraria el coneixement d'aquest i facilitaria la possible aplicació de mesures correctores, tant en individus mantinguts en captivitat com en grups en llibertat. Les dades recollides en la investigació realitzada i les informacions aportades han generat noves hipòtesis i incògnites a resoldre en futurs treballs. |
|---|