El conflicto entre Chile, Perú y Bolivia por Tacna y Arica (1879-1929)
La tesi sosté que el conflicte entre Xile, Perú i Bolívia per Tacna i Arica (1879-1929) es va desenvolupar en dues dimensions de la realitat. Una va ser la local i una altra la global. Mentre que la primera va estar composta per les relacions polítiques, socials i culturals experimentades pels habit...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265953 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265953 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Tacna i Arica Tacna y Arica Tacna-Arica Estats Units Estados Unidos United States Història Historia History Ciències Humanes |
| Sumario: | La tesi sosté que el conflicte entre Xile, Perú i Bolívia per Tacna i Arica (1879-1929) es va desenvolupar en dues dimensions de la realitat. Una va ser la local i una altra la global. Mentre que la primera va estar composta per les relacions polítiques, socials i culturals experimentades pels habitants de Tacna i Arica, la segona va ser estructurada pels governs dels tres països contendents i, en gran mesura, pels Estats Units dAmèrica. La premsa d'aquest país, d'acord amb el desenvolupament de l'imperialisme, va construir un imaginari nacionalista que va legitimar davant de l'opinió pública la vàlua i la necessitat del lideratge nord-americà a Amèrica Llatina. La tesi descansa en un abordatge interdisciplinari. La perspectiva històrica per comprendre les connexions entre Tacna-Arica i els Estats Units va ser complementada amb idees de la filosofia, els estudis del discurs i la psicoanàlisi. En conjunt, aquests coneixements van enriquir l'anàlisi de la documentació produïda principalment per l'Estat xilè i de les notícies publicades a les rotatives nord-americanes. La principal pregunta de recerca es pot expressar de la manera següent: Quina relació hi ha entre el conflicte de Xile, Perú i Bolívia per la possessió de Tacna i Arica (1879-1929) i la premsa dels Estats Units, que va construir imaginaris nacionals cap als països involucrats a la litis? Algunes preguntes subjacents a l'anterior són: Quins aspectes teòrics dels estudis filosòfics sobre els imaginaris són rellevants per comprendre el discurs periodístic nord-americà? Quins aspectes conceptuals dels estudis del discurs i la psicoanàlisi permeten contextualitzar i explicar els missatges de les notícies nord-americanes? Des d'una perspectiva local, com es va desenvolupar als camps polític, social i cultural el conflicte entre Xile, Perú i Bolívia per Tacna i Arica? En quins aspectes concrets de la societat local es constata la dificultosa construcció del projecte nacional de l'Estat xilè? Des d'una perspectiva global, de quina manera i per què va ser representat el conflicte als mitjans de comunicació dels Estats Units? Quin paper va fer a la premsa en la creació d'imaginaris nacionals diversos cap als països involucrats en el contenciós, incloent-hi els Estats Units? L'objectiu general d'aquesta tesi és demostrar la relació entre el conflicte que van experimentar Xile, Perú i Bolívia per Tacna-Arica i la premsa dels Estats Units, que arran del diferèndum va construir imaginaris nacionals sobre els països esmentats. Els objectius específics són tres. En primer lloc, explorar amb una mirada interdisciplinària les discussions al voltant dels imaginaris desenvolupades a la filosofia, així com els principals conceptes dels estudis crítics del discurs. En segon lloc, examinar el procés "local" de construcció de l'Estat-Nació xilè a Tacna i Arica, fent atenció a cinc dinàmiques frontereres: l'establiment de l'administració xilena; lacció dels grups comerciants immigrants; la salubritat i la higienització; la religió; i, finalment, la violència nacionalista. En tercer lloc, conèixer com va representar la premsa nord-americana el començament de la Guerra del Pacífic i l'etapa d'aquesta quan Xile va envair Tacna i Arica. De la mateixa manera, demostrar levolució del discurs periodístic cap a aquesta regió durant lúltima dècada del problema. La hipòtesi suggereix que l'estructuració de les relacions politicosocials a l'espai local de Tacna i Arica va tenir poca repercussió a la premsa nord-americana, a diferència de la produïda per les relacions internacionals entre Xile, Perú, Bolívia i Estats Units -en un espai global- per solucionar el diferèndum. La conseqüència més significativa d'aquesta diferència als diaris analitzats és la construcció d'imaginaris nacionals cap a aquests països i el reconeixement de la frontera com a zona de risc per a Amèrica. |
|---|