La literariedad del lenguaje filosófico en las traducciones al español del Zhuangzi
La trobada entre el món hispanòfon i el “Zhuangzi” ha donat abundosos fruits en les esferes acadèmica, literària i traductora. Aquesta tesi mira d’omplir el buit investigador que subsisteix en aquest àmbit dibuixant, en primer lloc, una visió panoràmica de la recepció de l’obra a Espanya i a Hispano...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688804 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/688804 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Zhuangzi Taoisme Taoísmo Taoism Traducció xinès-espanyol Traducción chino-español Chinese-spanish translation Ciències Humanes 8 |
| Resumo: | La trobada entre el món hispanòfon i el “Zhuangzi” ha donat abundosos fruits en les esferes acadèmica, literària i traductora. Aquesta tesi mira d’omplir el buit investigador que subsisteix en aquest àmbit dibuixant, en primer lloc, una visió panoràmica de la recepció de l’obra a Espanya i a Hispanoamèrica i, en segon lloc, centrant l’anàlisi en les traduccions. La visió panoràmica no solament presenta les disset traduccions publicades en forma de llibre, sinó que resumeix també els treballs crítics i exposa els resultats de la recerca de referències al “Zhuangzi” localitzables en nombrosos poetes i narradors. L’anàlisi propiament dita es focalitza en l’elevat grau de literarietat amb el qual s’expressa el pensament zhuangzià, literarietat que deixa traspuar un dubte sistemàtic davant qualsevol raonament analític. Per tal d’indagar sobre els criteris i mecanismes amb què es reprodueixen a les traduccions el laconisme, la ruptura de la cohesió discursiva i el fragmentarisme característics del text de partida, es proposa un corpus que conté les principals mostres de literarietat als “Capítols interiors” i les solucions que s’hi dona a les sis traduccions principals: Elorduy (1991 [1967]), Preciado (1996), González España & Pastor-Ferrer (1998), Serra (2005), Jiang (2011) i Bayona (2018). Les mostres són seleccionades en funció dels instruments clau que s’adopten per a transmetre els continguts filosòfics, i que són també els que comporten més dificultats de comprensió i de reexpressió, derivades de la distància entre el xinès clàssic i l’espanyol modern i entre ambdues tradicions filosòfiques i literàries, però també de la càrrega implícita de què es dota el llenguatge del text original. Són els següents: a) la metaforització del concepte o tesi filosòfica mitjançant -per un costat- les metàfores lingüístiques a nivell lèxic i -per un altre- les micronarracions anomenades yuyan; b) els passatges rítmics formats per versos o quasi-versos incrustats en la prosa, i c) la més freqüent de les figures de repetició, l’anadiplosi, amb la qual s’insisteix en els punts més importants de l’ideari que es vol comunicar. L’estudi contrastiu es duu a terme identificant punts específics dels “Capítolos interiors” que susciten respostes diferents per part dels traductors, que han mirat de reproduir la literarietat mitjançant l’ús de recursos variats i desplegant diversos graus d’intervenció: o s’estalvia al lector esforç cognitiu tot facilitant-li significat contextual inferit, o s’explora una via intermèdia que cobreixi ambdós vessants. L’estudi estableix en quin grau es manté la iterativitat intensificadora en cada cas, si es busca el ritme del vers o bé es recorre a la prosa amb l’amplificació informativa consegüent, com és emulat el procés de desenvolupament i el desenllaç en els microrelats, com es llegeixen els conceptes i les tesis filosòfiques. Tots els traductors han hagut de fer front al dilema entre mantenir la pista comunicativa i l’adequació a la llengua meta, i hi han fet front aportant una veu pròpia amb la qual donar una nova existència a aquesta obra que té a les espatlles dos mil anys d’antiguitat. |
|---|