El papel de la radios populares en contextos de crisis política: el caso de Radio Fe y Alegría de Venezuela
L'objecte d'estudi d'aquesta tesi és el rol de la ràdio en les crisis polítiques a partir de la construcció del discurs informatiu. El cas que s'analitza és la cobertura informativa realitzada per Ràdio Fe i Alegria a Veneçuela durant els dies de crisis del cop d'estat de 20...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/668397 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/668397 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Ràdio Conflicte Cop d'estat Radio Conflicto Golpe de Estado Conflict Coup d'etat Ciències Socials i jurídiques 070 3 316 572 |
| Resumo: | L'objecte d'estudi d'aquesta tesi és el rol de la ràdio en les crisis polítiques a partir de la construcció del discurs informatiu. El cas que s'analitza és la cobertura informativa realitzada per Ràdio Fe i Alegria a Veneçuela durant els dies de crisis del cop d'estat de 2002. Ens interessa estudiar la cobertura informativa d'aquesta emissora quant als gèneres i formats periodístics posats en pràctica pels periodistes de la ràdio, les dinàmiques de producció, els valors periodístics i els continguts transmesos per la ràdio, la qual cosa sol dir-se també la cultura periodística. En tal sentit, considerem que Ràdio Fe i Alegria va aconseguir en un temps de crisi romandre “professionalment autònoma” (Waisbord, 2013) en relació amb la seva cobertura dels fets i la seva identitat amb els postulats de la comunicació popular que la van portar a estructurar la seva pròpia agenda, promoure la participació de l'audiència i de múltiples actors de diferents visions polítiques. No obstant això, com hem vist en aquesta recerca, la “autonomia professional” dels periodistes de Ràdio Fe i Alegria va resultar clarament excepcional perquè la resta de l'ecologia mediàtica veneçolana es va desdibuixar al llarg de la crisi. Durant els fets del 2002, els cànons professionals del periodisme veneçolà van col·lapsar i com assenyala Andrés Cañizales (2003a; 2003b) els mitjans de comunicació de Veneçuela passaran anys havent de justificar a les generacions futures el pobre acompliment que van demostrar durant aquest període. |
|---|