Drivers of tree growth resilience to drought at different ecological scales
El canvi global exerceix una gran pressió sobre els boscos a escala mundial, que resulta en una amenaça per als serveis ecosistèmics que proveeixen a la humanitat. Entre les diferents amenaces que pateixen els boscos, l'increment en la intensitat i la freqüència de les sequeres està rebent mol...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265568 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265568 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Drivers of tree growth resilience to drought at different ecological scales Dendroecologia Dendroecología Dendroecology Sequera Sequía Drought Boscos Bosques Forests Ciències Experimentals |
| Sumario: | El canvi global exerceix una gran pressió sobre els boscos a escala mundial, que resulta en una amenaça per als serveis ecosistèmics que proveeixen a la humanitat. Entre les diferents amenaces que pateixen els boscos, l'increment en la intensitat i la freqüència de les sequeres està rebent molta atenció per part de la comunitat científica. Episodis de mortalitat forestal associada a la sequera han estat descrits en diferents poblacions d'arbres, espècies i biomes. Tot i això, no tots els arbres, poblacions, boscos i espècies responen igual davant un episodi de sequera, alguns sobreviuen mentre d'altres no. Això significa que hi ha característiques que confereixen resiliència a la sequera en alguns individus, poblacions o espècies. Però encara estem lluny d'entendre quines són aquestes característiques i a quines escales actuen. La resiliència a la sequera pot ser estudiada a diferents escales ecològiques, des del nivell individual fins al d'espècies concretes. En cada cas, la resiliència a la sequera pot estar associada a diferents característiques. Aquesta heterogeneïtat entre diferents escales ecològiques complica la mirada global i holística necessària per entendre la capacitat dels boscos de respondre enfront sequeres extremes, complicant futures prediccions en la demografia forestal i fluxos ecosistèmics en un món canviant. En aquesta tesi intento entendre quines són les variables, biòtiques i abiòtiques, que estan associades a la resiliència a sequeres extremes en diferents escales ecològiques. Per a fer això utilitzem una combinació d'estudis avaluant la resiliència a la sequera a escala individual, poblacional i d'espècie. La tesi se centra en la resposta del creixement secundari o radial a la sequera, el que significa, en la variabilitat del gruix dels anells de creixement. Utilitzo els anells de creixement amb una visió retrospectiva que permet avaluar com les respostes a episodis de sequera passats estan relacionades amb característiques a escala individual (Capítols 3 & 4), poblacional (Capítols 2 & 4) i d'espècies (Capítol 5). Mostro una alta complexitat en la resiliència a la sequera entre els diferents nivells d'estudi. També, com aquesta variabilitat està relacionada amb diferents característiques abiòtiquesi biòtiques i que, aquestes relacions varien en l'escala d'estudi, per exemple una variable pot ser un bon predictor a escala intraespecífica, però no a escala interespecífica. La predicció de la demografia forestal, dels fluxos ecosistèmics i dels serveis ecosistèmics presenta molts reptes, alguns dels quals relacionats a la gran variabilitat de resposta a la sequera presentada en aquesta tesi. L'avaluació de patrons de resiliència a la sequera en estudis de camp és un primer pas per a poder predir la futura resposta dels boscos a un increment de sequeres extremes. La tesi presentada va en aquesta direcció, i prova de donar informació útil respecte quines característiques estan associades a la resposta dels boscos a la sequera a diferents escales ecològiques. |
|---|