Tratamiento de la hiperhidrosis craneofacial y el rubor mediante el bloqueo del ganglio esfenopalatino por vía endoscòpica trasnasal
[cat] Introducció: la hiperhidrosi craniofacial i el rubor manifesten una disfunció del sistema nerviós autònom. Segons les referències disponibles a data d’avui, hi ha una mancança d’adherència als tractaments realitzats, potencialment a causa de falta d’eficàcia. Objectiu: L’objectiu d’aquest estu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/205604 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/205604 http://hdl.handle.net/10803/689750 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hiperhidrosi Malalties del sistema nerviós autònom Cirurgia endoscòpica Hyperhidrosis Autonomic nervous system diseases Endoscopic surgery |
| Sumario: | [cat] Introducció: la hiperhidrosi craniofacial i el rubor manifesten una disfunció del sistema nerviós autònom. Segons les referències disponibles a data d’avui, hi ha una mancança d’adherència als tractaments realitzats, potencialment a causa de falta d’eficàcia. Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi va ser determinar l’eficàcia del tractament de la hiperhidrosi craniofacial i el rubor mitjançant un bloqueig del gangli esfenopalatí comparant dues tècniques diferents. Metodologia: Tots els pacients amb hiperhidrosi craniofacial o rubor (n=25) varen ser aleatoritzats en una proporció de 1:3 en dos grups diferents; 1) aplicació de lidocaïna tòpica (LT) sota visió endoscòpica a l’àrea de projecció del gangli esfenopalatí (n=7); ó 2) injecció de lidocaïna (LI) al gangli esfenopalatí sota visió endoscòpica (n=18). La hiperhidrosi craniofacial, el rubor, la rinorrea, l’obstrucció nasal i la detecció de pèrdues del gust i olfacte varen ser valorades per escala visual analògica (EVA). Es van emprar endoscòpia nasal, rinometria acústica, test de transport mucociliar, test de gust i olfacte, test de Schirmer i tests de qualitat de vida a les visites de seguiment als 0, 1, 3 i 6 mesos respectivament. Resultats: De forma basal, ambdós grups d’estudi varen demostrar EVA similars d’hiperhidrosi craniofacial (LT: 89,3 ± 17,5 mm; LI: 85,7 ± 22,1 mm) o de rubor (LT: 52,7 ± 30 mm; LI: 59 ± 33,8 mm). Als 6 mesos, la mitjana de mínims quadrats de l’EVA d’hiperhidrosi craniofacial va ser de -38,1 (-47,3 a -28,9; p<0,001) per al grup LI i de 1,9 (-12,2 a 15,9; p<0,001) per al grup LT. Tot i això, l’EVA del rubor no va millorar de manera significativa. Ni els resultats de les proves rinològiques, ni els tests de qualitat de vida varen mostrar canvis significatius. Un pacient del grup LI va presentar un episodi d’epistaxi que fou controlat durant l’acte quirúrgic. Conclusions: Aquest estudi demostra que el bloqueig del gangli esfenopalatí mitjançant injecció (grup LI) és un procediment segur i eficaç. Els pacients amb hiperhidrosi craniofacial o rubor varen mostrar millora dels seus símptomes després del bloqueig del gangli esfenopalatí per injecció de lidocaïna i aquest efecte va durar els 6 mesos de seguiment. |
|---|