Human (In)Edibility and the Human-Eating Monster in the Anthropocene
Aquesta tesi estudia la ficció cinematogràfica i televisiva contemporània que inclou monstres que mengen humans -específicament animals no humans, vampirs, extraterrestres i zombis- per analitzar i, finalment, qüestionar la construcció social d'alguns animals no humans com a cossos comestibles,...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305030 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305030 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Monstre Monster Monstruo Cinema Cine Antiespecisme Antispeciesism Antiespecismo Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta tesi estudia la ficció cinematogràfica i televisiva contemporània que inclou monstres que mengen humans -específicament animals no humans, vampirs, extraterrestres i zombis- per analitzar i, finalment, qüestionar la construcció social d'alguns animals no humans com a cossos comestibles, una creença molt arrelada en l'especisme ( l'assumpció discriminatòria que algunes espècies són moralment més rellevants que d'altres), l'antropocentrisme (la creença que els éssers humans són el centre epistemològic de la vida a la Terra) i el carnisme (la ideologia invisible que condiciona la gent a menjar determinats animals i, per tant, normalitza el consum de carn). Més concretament, s'analitza l'evolució d'aquests monstres partint de les seves representacions al cinema del segle XX, estudiant com els discursos contemporanis relacionats amb l'antiespecisme i el postantropocentrisme han configurat les seves representacions en la ficció del segle XXI. L'anàlisi diacrònica d'aquests quatre tipus de monstres se centra en la seva representació com a criatures malvades, irracionals i antipàtiques (que era característica de la majoria de la ficció de monstres del segle XX) o vulnerables, amoroses i dignes d'empatia (que, al seu torn, és característica de la ficció de monstres del segle XXI). Les conclusions suggereixen que les teories i els moviments al voltant dels drets dels animals, l'antiespecisme i el postantropocentrisme, juntament amb la consciència ambiental, el concepte de l'Antropocè i el posthumanisme, han afectat la ficció de monstres de diverses maneres. |
|---|