Mossèn Josep Gudiol i Cunill, historiador de la pintura gòtica catalana (1a part)
Aquest estudi esdevé una primera aproximació a la personalitat de Josep Gudiol i Cunill com a historiador de la pintura gòtica catalana. El text presenta Gudiol com un dels pares de la moderna història de l’art a Catalunya, i desgrana part de la seva trajectòria científica posant èmfasi en aquelles...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/60039 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10459.1/60039 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pintura gòtica Catalunya Josep Gudiol i Cunill Museu Episcopal de Vic Historiografia |
| Sumario: | Aquest estudi esdevé una primera aproximació a la personalitat de Josep Gudiol i Cunill com a historiador de la pintura gòtica catalana. El text presenta Gudiol com un dels pares de la moderna història de l’art a Catalunya, i desgrana part de la seva trajectòria científica posant èmfasi en aquelles publicacions o línies metodològiques que van singularitzar el seu treball. Partint dels escassos estudis previs, especialment els de Josep Puiggarí, i en paral·lel a les recerques de Raimon Casellas i Salvador Sanpere i Miquel, Gudiol va conrear el positivisme amb la publicació de documentació que aportava informació sobre el desenvolupament de la pintura catalana als segles xiv i xv. Tanmateix, es va singularitzar dels seus contemporanis en endinsar-se en terrenys com el de l’anàlisi iconogràfica, l’associació de fonts textuals a les escenes representades als retaules, o la interpretació, significació i contextualització litúrgica de les obres. Aquest darrer aspecte el fa esdevenir un absolut pioner en el context hispà, ja que la seva amplitud de mires a l’hora d’enfrontar-se a les representacions el situa al nivell de referents internacionals com Émile Mâle. |
|---|