Efectes de les diferències individuals i factors situacionals en escenaris morals basats en l’experiència amb valor de vida

[cat] La presa de decisions morals és entesa com un fenomen molt rellevant que ha despertat un gran interès en molt diversos camps d’estudi. Per exemple, s’ha estudiat des de camps com la filosofia i la psicologia fins a l’àmbit de la robòtica. Aquest interès en la moralitat no solament s’aprecia en...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Alabèrnia Segura, Miquel
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2019
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/132499
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/132499
http://hdl.handle.net/10803/666739
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Ètica
Presa de decisions
Dilema
Ethics
Decision making
Dilemma
Descripción
Sumario:[cat] La presa de decisions morals és entesa com un fenomen molt rellevant que ha despertat un gran interès en molt diversos camps d’estudi. Per exemple, s’ha estudiat des de camps com la filosofia i la psicologia fins a l’àmbit de la robòtica. Aquest interès en la moralitat no solament s’aprecia en l’amplitud de camps d’estudi interessats, sinó també en la permanent presència a través dels segles de filòsofs, pensadors i polítics entre altres, que han dedicat esforços a conceptualitzar i entendre aquest fenomen. Des de la psicologia s’ha despertat en els últims anys un gran interès en l’estudi de la moralitat. Aquest interès s’ha materialitzat en una gran quantitat de treballs que aporten nou coneixement a la comprensió de la moral/ètica. Cal destacar que des de la psicologia l’estudi de la presa de decisions morals ha estat orientada en els últims anys cap a la identificació de les vies cerebrals que regulen les cognicions, emocions i conductes morals. Des de la neurociència, un dels instruments que més atenció han rebut són els escenaris sacrificials. La mateixa estructura d’escenari s’ha repetit en moltes versions del mateix, on s’ha canviat el contingut però sempre s’ha conservat l’essència del cèlebre dilema del tramvia. Per una part la inevitable mort d’éssers humans. D’altra la possibilitat de decidir i actuar per a escollir quants d’aquests moriran. Habitualment, s’enfronta la decisió de deixar morir a cinc persones o matar a una persona. Aquests tipus de dilemes els considerem en aquest treball com a dilemes sacrificials difícils. Les variables de personalitat que s’han estudiat com a relacionades amb la resposta en aquest tipus d’escenaris són dimensions molt amplies tals com la psicopatia o la humilitat. En aquesta tesi utilitzem una aproximació diferent, ja que fem servir a més dels escenaris sacrificials, escenaris més propers a l’experiència i de demolició amb l’objectiu d’explorar diferències individuals i efectes dels factors situacionals en la resposta a aquests. A més, en els escenaris que utilitzem, no enfrontem en la mateixa decisió afavorir a cinc persones contra una assumint tàcitament que el valor de cinc persones és cinc vegades el valor d’una persona. En el present treball enfrontem el valor personal d’elements que han estat jerarquitzats d’acord amb el seu valor subjectiu utilitzant la Subjective Utilitarian Theory. Les diferències individuals que hem utilitzat per a realitzar aquesta tesi són variables més concretes del caràcter moral de les que s’han utilitzat prèviament com a predictors del caràcter moral utilitzant escenaris. En aquesta tesi proposem una àmplia varietat de mesures pròpies del caràcter moral com la integritat moral, la preocupació per les conseqüències futures i immediates, la propensió a experimentar culpa i vergonya, etc. A més, també hem inclòs variables més àmplies com les dimensions de personalitat de l’HEXACO, de la triada fosca i una aproximació a la intel·ligència fluida. L’estructura d’aquesta tesi consta de dos estudis previs i un estudi principal: en el primer estudi previ “Buscant els ítems” identificàrem el valor personal dels ítems que utilitzarem en l’elaboració dels escenaris. En el segon estudi previ “Buscant els escenaris” elaboràrem escenaris estandarditzats tant de demolició, sacrificials i basats en l’experiència. Utilitzàrem una aproximació a través de l’awareness moral per a identificar les situacions basades en l’experiència més moralment dilemàtiques i properes a l’experiència d’una bateria de situacions extretes del joc Scruples. Posteriorment vàrem redactar els escenaris amb una estructura estandarditzada i vàrem incloure en els escenaris els elements amb valor personal seleccionats a través del primer estudi previ. En l’estudi principal d’aquesta tesi vam aplicar un paradigma d’exclusió social (Cyberball) per a estudiar l’efecte d’un factor situacional com l’ostracisme en la presa de decisions moral. També administràrem una bateria de diferències individuals per a estudiar el caràcter moral dels participants amb una proposta de mesures específiques del caràcter moral i utilitzant avançades tècniques estadístiques, com l’anàlisi de perfils latents hem classificat als participants segons el seu caràcter moral en persones més morals, normals o menys morals. Finalment administràrem 18 escenaris morals (6 de demolició, 6 sacrificials i 6 basats en l’experiència) amb valor subjectiu a cada participant amb l’objectiu de capturar les respostes als mateixos d’acord amb dos criteris; l’afavoriment de l’element amb un elevat valor moral i el criteri deontològic. En els resultats d’aquest estudi trobem que el caràcter moral influeix en la presa de decisions en escenaris basats en l’experiència quan el criteri que seguim és deontològic i en els escenaris sacrificials quan és el criteri basat en el valor personal dels elements implicats el que tenim en compte i observem també una tendencia a la significació en els escenaris de demolició amb una grandària de l’efecte menor. La condició d’ostracisme per si mateix no presenta efectes en la presa de decisions moral en cap mena d’escenari mentre que la interacció entre el caràcter moral i l’ostracisme sí que mostra efectes en la presa de decisions moral en escenaris basats en l’experiència quan el criteri és l’afavoriment de l’element amb més valor personal implicat en l’escenari. A continuació, utilitzant les mesures proposades per a mesurar el caràcter moral presentem un sistema d’equacions estructurals del compromís moral amb un bon ajust relatiu del “Model de Schwartz: Good and Bad Apples”. Finalment es discutiran els resultats d’aquesta tesi i s’oferiran conclusions i recomanacions futures de recerca. També es presentaran limitacions rellevants d’aquest estudi.

Similares en LA Referencia