Con la mirada de la nueva novela policiaca

En l'inici d'aquesta investigació s'ha considerat necessari resumir el context sociocultural dels anys noranta: és a dir, el període en què l'obra de l'escriptor italià Andrea Camilleri (1925-2019) arriba a la plena maduresa, conjugant-se amb el punt de vista i la visió del...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Sangregorio, Teresa
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:324156
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/324156
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Novel·la policíaca
Detective novel
Novela policíaca
Romanzo poliziesco
Camilleri
Ciències Humanes
Descripción
Sumario:En l'inici d'aquesta investigació s'ha considerat necessari resumir el context sociocultural dels anys noranta: és a dir, el període en què l'obra de l'escriptor italià Andrea Camilleri (1925-2019) arriba a la plena maduresa, conjugant-se amb el punt de vista i la visió del món que fonamenten les seves narracions. L'objectiu d'aquesta tesi és, en efecte, demostrar com l'escriptor sicilià va començar a modificar i renovar la fórmula del gènere policíac, emprant els recursos de l'escriptura per comentar les qüestions candents de la vida civil contemporània, abordant temes com la corrupció política, les injustícies socials o el poder del crim organitzat. Camilleri va obrir efectivament el camí principal de la nova novel·la policíaca italiana, conferint-li una dignitat renovada i transformant-la d'una lectura plaent i purament d'entreteniment en un text compromès, establint finalment una correlació constant entre la crònica, la ficció literària i la crítica social. Va aconseguir crear, a més d'una nova figura d'autor a través de si mateix, una nova llengua: el vigatès, que, com un guant, encaixa perfectament amb el seu personatge principal, el comissari de policia Salvo Montalbano, i amb el seu món de paper. Camilleri representa, per tant, sens dubte, un dels punts més alts de la literatura italiana contemporània, digne de formar part d'un cànon literari més ampli. Camilleri ha tingut també un paper pedagògic valuós: ha estat capaç de penetrar i representar la societat contemporània, ensenyant a mirar la realitat amb una mirada intel·lectual i ètica, donant més èmfasi a la caracterització humana, a la psicologia dels protagonistes, als llocs d'origen, al context sociocultural i polític. La seva narrativa es presenta així com una eina eficaç per explorar el mal i mantenir viva una teoria crítica de la societat, cosa que fa que les seves novel·les policíaques siguin extremadament actuals i reeixides fins i tot fora del context regional en què s'inscriuen. L'escriptor ha inspirat, de fet, molts autors de novel·la negra tant a Itàlia com a l'estranger, exercint també una influència gens negligible a Espanya, país amb el qual Camilleri manté una relació de singular reciprocitat, per raons que són objecte de l'aspecte comparatiu d'aquesta recerca.