Evaluation of cortical microinfarcts in patients with Down syndrome
Conclusió: Els resultats d'aquest estudi recolzen la nostra hipòtesi principal que els MIC en la SD estan relacionats amb l'angiopatia amiloide cerebral, possiblement associats a un fenotip d'imatge no hemorràgic de la malaltia. Introducció: Els microinfarts corticals (MIC) són petite...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293267 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/293267 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Síndrome de Down Down Syndrome Cerebral amyloid angiopathy Angiopatía amiloide cerebral Angiopatia amiloide cerebral Microinfarts corticals Cortical microinfarcts Microinfartos corticales Ciències de la Salut |
| Sumario: | Conclusió: Els resultats d'aquest estudi recolzen la nostra hipòtesi principal que els MIC en la SD estan relacionats amb l'angiopatia amiloide cerebral, possiblement associats a un fenotip d'imatge no hemorràgic de la malaltia. Introducció: Els microinfarts corticals (MIC) són petites lesions isquèmiques del còrtex cerebral que fins fa poc eren invisibles en imatges de ressonància magnètica (RM) i només detectables en estudis post mortem. No obstant això, el desenvolupament de la RM 7T ha permès la seva identificació in vivo. Alguns estudis suggereixen que els MIC són lesions comunes en l'angiopatia amiloide cerebral, juntament amb microhemorràgies cerebrals i siderosi superficial. En la síndrome de Down (SD), la prevalença de factors de risc vascular és baixa, mentre que la prevalença d'angiopatia amiloide cerebral és alta (degut a la sobreproducció de proteïna precursora amiloide i la major deposició de pèptid [Beta]-amiloide al parènquima i als capil·lars cerebrals). La combinació d'aquestes característiques fa que la SD sigui un model òptim per estudiar la patologia amiloide com a possible causa dels MIC. Hipòtesi: Vam hipotetitzar que, en la SD, els MIC estarien relacionats amb l'angiopatia amiloide cerebral, donada l'omnipresència de l'amiloïdosi cerebral i la baixa prevalença de factors de risc vascular en aquesta població. Objectius: El nostre objectiu va ser caracteritzar els MIC en la SD a través de la investigació de la seva prevalença segons l'edat, i al llarg de l'espectre clínic de la Malaltia d'Alzheimer (MA), de la seva distribució topogràfica i de la seva associació amb factors de risc vascular, altres troballes vasculars per neuroimatge, sexe, haplotip APOE, biomarcadors AT(N) en líquid cefalorraquidi i rendiment cognitiu. Mètodes: Aquest estudi transversal amb RM 3T va incloure 364 participants amb RM 3T, dels quals 195 eren adults amb SD (126 asimptomàtics, 29 amb MA prodròmica i 40 amb demència per MA), 63 euploides amb MA esporàdica (43 amb MA prodròmica i 20 amb demència per MA), i 106 controls cognitivament normals. Un neuroradiòleg (cec pel que fa a les dades i els diagnòstics dels participants) va analitzar visualment les imatges de RM 3T per detectar els MIC (utilitzant un protocol prèviament validat), avaluar la càrrega d'hiperintensitats de substància blanca en FLAIR, la presència de lacunes, infarts corticosubcorticals grans, microhemorràgies, i siderosi superficial. Resultats: Es van observar MIC en l'11,8% dels participants amb SD (6,7% d'individus asimptomàtics i 17,4% d'individus amb MA simptomàtica), en el 4,7% dels controls i el 17,5% dels participants amb MA esporàdica (p=0,061). La prevalença de MIC va augmentar amb l'edat i al llarg de l'espectre clínic de la MA en la SD. En la SD, els MIC es van observar predominantment als lòbuls parietals, mentre que en els participants euploides, els MIC es van observar al llarg de les línies parasagitals a les regions frontoparietals. Els participants SD amb MIC van presentar nivells plasmàtics de NfL més alts que aquells sense MIC (p=0,044). En aquest grup, els participants amb MIC van mostrar un nombre major de lacunes (p=0,026) i infarts corticosubcorticals (p=0,004) en comparació amb els participants sense MIC. També es va identificar una tendència a una major prevalença d'hiperintensitats de substància blanca en FLAIR (Fazekas. |
|---|