Cognitive phenomenology: a non-reductive account
[cat] L’objectiu d’aquesta tesi és presentar una teoria no reductivista de la fenomenologia cognitiva i de l’experiència del pensament. La naturalesa del pensament conscient és una qüestió que ha preocupat als filòsofs des de l’antiguitat i un àmbit on encara trobem moltes qüestions que no tenen res...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/43284 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/43284 http://hdl.handle.net/10803/111228 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Consciència Fenomenologia Cognició Pensament Intencionalitat (Filosofia) Consciousness Phenomenology Cognition Thinking Intentionality (Philosophy) |
| Sumario: | [cat] L’objectiu d’aquesta tesi és presentar una teoria no reductivista de la fenomenologia cognitiva i de l’experiència del pensament. La naturalesa del pensament conscient és una qüestió que ha preocupat als filòsofs des de l’antiguitat i un àmbit on encara trobem moltes qüestions que no tenen resposta. Una d’elles és la relació entre el pensament i l’experiència o la consciencia fenomènica, en el sentit particular que exploro en aquesta tesi: quan tenim una experiència d’un cert episodi mental cognitiu, es tracta d’una experiència com les altres experiències sensorials, perceptives o emocionals, o bé es tracta d’un tipus molt diferent d’experiència? Les experiències normalment es caracteritzen per tenir un caràcter fenomènic o un “com a què és” (what it is like) pel subjecte tenir aquestes experiències, que es prèn com la marca de la consciència fenomènica i que, en filosofia contemporània de la ment, generalment es restringeix a les experiències sensorials, perceptives o, fins i tot, emocionals. La tesi general que defenso és que el pensament conscient ha de ser inclòs en l’extensió de la consciència fenomènica i que existeix una experiència de pensament conscient amb un caràcter fenomènic específic, és a dir, un caràcter fenomènic que no es pot reduir a altres tipus de fenomenologies. Aquesta conclusió general qüestiona alguns supòsits ben establerts en filosofia de la ment i estudis sobre consciència, i així obre la porta a noves investigacions en aquesta direcció. Per tal de defensar aquesta teoria no reductivista, primerament clarifico les qüestions rellevants en el debat i examino com hem d’aproximar-nos a l’experiència del pensament (Capítols 1 i 2). En segon lloc, presento una sèrie d’arguments a favor de la meva tesi (Capítols 3, 4 i 6) i argumento en contra d’estratègies restrictivistes (Capítols 5 i 7). Finalment, com a un pas més en la discussió, proposo una especificació de la fenomenologia cognitiva en relació a la intencionalitat i els seus dos components principals en el pensament conscient, el contingut cognitiu (Capítol 8) i l’actitud cognitiva (Capítol 9), oferint respostes a la qüestió de la relació de determinació entre ambdós components i el seu caràcter fenomènic |
|---|