Dynamics of posidonia oceanica meadows
[cat] Aquesta tesi conté l’estudi de la dinàmica de patrons de vegetació a les praderes de Posidonia oceanica. El primer capítol presenta diferents casos de formació de patrons de vegetació a diferents ecosistemes, les metodologies emprades per l’estudi d’aquests patrons i els treballs sobre Posidon...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671242 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671242 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Física interdisciplinar y Física no lineal 53 |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi conté l’estudi de la dinàmica de patrons de vegetació a les praderes de Posidonia oceanica. El primer capítol presenta diferents casos de formació de patrons de vegetació a diferents ecosistemes, les metodologies emprades per l’estudi d’aquests patrons i els treballs sobre Posidonia oceanica directament relacionats amb el creixement de les praderes. El segon capítoll, es basa en el coneixement previ sobre plantes clonals per desenvolupar un model continu que descriu l’evolució de la pradera. A continuació es mostra que el mecanisme necessari per a la formació de patrons de vegetació és la competició a llargues distàncies. A més el model és capaç de reproduir les característiques principals de les praderes a mesura que ens aproximem a la costa. La darrera part del capítol intenta clarificar el paper que té la dependència del model amb la direcció de creixement en la dinàmica espacial. Essencialment s’arriba a la conclusió que la densitat en diferents direccions tendeix a homogeneïtzar-se amb el temps, de tal manera que només als límits de la pradera hi ha més plantes creixent cap a l’exterior de la pradera que cap a l’interior. El tercer capítol presenta la derivació d’una equació simplificada sense dependència en la direcció de creixement a partir del model original reduint substancialment la dificultat del problema. Seguidament s’analitzen les aproximacions realitzades i la validesa de l’equació derivada. El quart capítol està dedicat a una anàlisi més detallat d’una equació intermèdia de la derivació del capítol previ que proporciona resultats quantitativament similars al model original. La darrera part es centra en l’estudi de la propagació de fronts de vegetació en la versió unidimensional del model. Finalment el darrer capítol pretén determinar si la presència de sulfur d’hidrogen en el sediment, resultat de la difusió de matèria orgànica més tard descomposta, és un mecanisme vàlid que explica la formació de patrons. Es conclou que aquest mecanisme és compatible amb la formació de patrons i a més preveu que la pradera homogènia és susceptible a desestabilitzar i desenvolupar oscil·lacions temporals les quals són l’origen de nous règims dinàmics encara per explorar. |
|---|