Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva

[cat] L’interès principal d’aquesta tesi és reflectir els usos per part dels parlants de 35 termes procedents del domini semàntic del llenguatge tècnic del motociclisme en català i veure si s’ajusten o no a les propostes dels agents normalitzadors (Institut d’Estudis Catalans i Termcat, principalmen...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Méndez Jiménez, Susana
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2018
País:España
Recursos:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/130110
Acesso em linha:https://hdl.handle.net/2445/130110
http://hdl.handle.net/10803/666177
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Gramàtica cognitiva
Ús lingüístic
Català
Llengua estàndard
Motociclisme
Cognitive grammar
Linguistic usage
Catalan language
Standard language
Motorcycling
id ES_d0fae89eb0e30eff0d58df5de8f3a507
oai_identifier_str oai:diposit.ub.edu:2445/130110
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva
title Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva
spellingShingle Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva
Méndez Jiménez, Susana
Gramàtica cognitiva
Ús lingüístic
Català
Llengua estàndard
Motociclisme
Cognitive grammar
Linguistic usage
Catalan language
Standard language
Motorcycling
title_short Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva
title_full Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva
title_fullStr Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva
title_full_unstemmed Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva
title_sort Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitiva
dc.creator.none.fl_str_mv Méndez Jiménez, Susana
author Méndez Jiménez, Susana
author_facet Méndez Jiménez, Susana
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Hilferty, Joseph
Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia
dc.subject.none.fl_str_mv Gramàtica cognitiva
Ús lingüístic
Català
Llengua estàndard
Motociclisme
Cognitive grammar
Linguistic usage
Catalan language
Standard language
Motorcycling
topic Gramàtica cognitiva
Ús lingüístic
Català
Llengua estàndard
Motociclisme
Cognitive grammar
Linguistic usage
Catalan language
Standard language
Motorcycling
description [cat] L’interès principal d’aquesta tesi és reflectir els usos per part dels parlants de 35 termes procedents del domini semàntic del llenguatge tècnic del motociclisme en català i veure si s’ajusten o no a les propostes dels agents normalitzadors (Institut d’Estudis Catalans i Termcat, principalment). L’enfocament des del qual descrivim les variants recollides i els fenòmens trobats parteix d’una aproximació terminològica i sociolingüística, però també i principalment, de la lingüística cognitiva, perquè aquesta perspectiva ens permet estudiar quines són les raons per les quals els parlants trien unes variants lèxiques per sobre de les altres, i així poder donar compte de les motivacions per a la seva tria. Amb això, a banda de recollir els usos orals i espontanis dels parlants de les variants d’aquest domini semàntic, també podem veure si hi ha coincidències entre les variants que utilitzen els parlants i les que apareixen als mitjans de comunicació. Per a la recollida de les dades que s’analitzen en aquesta tesi, hem fet un treball de camp que ha consistit en el buidatge de les variants aparegudes als mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals i, també, en l’elaboració d’una enquesta. El fet d’elaborar una enquesta perquè fos contestada pels parlants que utilitzen aquest domini semàntic en les seves interaccions espontànies i en els contextos d’ús d’aquesta terminologia específica ha estat provocat perquè entenem que els parlants són els agents darrers de la implantació terminològica (Vila [dir.] 2007), i que els registres orals tampoc no poden quedar fora de l’abast d’aquesta implantació. Després de la recollida del corpus, es comparen les variants obtingudes amb les variants proposades pels agents normalitzadors per veure si hi ha coincidències, és a dir, si les propostes normatives són utilitzades i conegudes per part dels parlants, per contrastar així si estan implantades o no. Els resultats de la recerca, després de l’anàlisi cas per cas de les 35 paraules, han estat que no hi ha hagut implantació dels termes proposats per la normativa en el lèxic del domini semàntic del motociclisme, com a mínim de la gran majoria dels 35 termes estudiats. Els parlants, dins aquest llenguatge tècnic, fan servir principalment manlleus del castellà i de l’anglès. Els manlleus del castellà apareixen en gran nombre en les variants que són termes de nivell bàsic segons la lingüística cognitiva, mentre que l’anglès apareix en les variants que pertanyen al nivell subordinat. A més, també s’observa que hi ha un grau més gran d’implantació en la llengua que apareix als mitjans de comunicació que en la llengua que utilitzen els parlants en les seves interaccions comunicatives habituals i espontànies, principalment orals, però també escrites. Finalment, també es descriuen, en línies generals, les causes possibles que motiven els parlants en la tria d’unes variants sobre les altres, com poden ser la claredat del significat, l’economia de formes i l’expressivitat.
publishDate 2018
dc.date.none.fl_str_mv 2018
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv https://hdl.handle.net/2445/130110
http://hdl.handle.net/10803/666177
url https://hdl.handle.net/2445/130110
http://hdl.handle.net/10803/666177
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv cc-by-nc, (c) Méndez, 2018
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv cc-by-nc, (c) Méndez, 2018
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv Tesis Doctorals - Facultat - Filologia
reponame:Dipòsit Digital de la UB
instname:Universidad de Barcelona
instname_str Universidad de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de la UB
collection Dipòsit Digital de la UB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869420222474092544
spelling Aspectes de l’ús del lèxic del motociclisme en català des del punt de vista de la lingüística cognitivaMéndez Jiménez, SusanaGramàtica cognitivaÚs lingüísticCatalàLlengua estàndardMotociclismeCognitive grammarLinguistic usageCatalan languageStandard languageMotorcycling[cat] L’interès principal d’aquesta tesi és reflectir els usos per part dels parlants de 35 termes procedents del domini semàntic del llenguatge tècnic del motociclisme en català i veure si s’ajusten o no a les propostes dels agents normalitzadors (Institut d’Estudis Catalans i Termcat, principalment). L’enfocament des del qual descrivim les variants recollides i els fenòmens trobats parteix d’una aproximació terminològica i sociolingüística, però també i principalment, de la lingüística cognitiva, perquè aquesta perspectiva ens permet estudiar quines són les raons per les quals els parlants trien unes variants lèxiques per sobre de les altres, i així poder donar compte de les motivacions per a la seva tria. Amb això, a banda de recollir els usos orals i espontanis dels parlants de les variants d’aquest domini semàntic, també podem veure si hi ha coincidències entre les variants que utilitzen els parlants i les que apareixen als mitjans de comunicació. Per a la recollida de les dades que s’analitzen en aquesta tesi, hem fet un treball de camp que ha consistit en el buidatge de les variants aparegudes als mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals i, també, en l’elaboració d’una enquesta. El fet d’elaborar una enquesta perquè fos contestada pels parlants que utilitzen aquest domini semàntic en les seves interaccions espontànies i en els contextos d’ús d’aquesta terminologia específica ha estat provocat perquè entenem que els parlants són els agents darrers de la implantació terminològica (Vila [dir.] 2007), i que els registres orals tampoc no poden quedar fora de l’abast d’aquesta implantació. Després de la recollida del corpus, es comparen les variants obtingudes amb les variants proposades pels agents normalitzadors per veure si hi ha coincidències, és a dir, si les propostes normatives són utilitzades i conegudes per part dels parlants, per contrastar així si estan implantades o no. Els resultats de la recerca, després de l’anàlisi cas per cas de les 35 paraules, han estat que no hi ha hagut implantació dels termes proposats per la normativa en el lèxic del domini semàntic del motociclisme, com a mínim de la gran majoria dels 35 termes estudiats. Els parlants, dins aquest llenguatge tècnic, fan servir principalment manlleus del castellà i de l’anglès. Els manlleus del castellà apareixen en gran nombre en les variants que són termes de nivell bàsic segons la lingüística cognitiva, mentre que l’anglès apareix en les variants que pertanyen al nivell subordinat. A més, també s’observa que hi ha un grau més gran d’implantació en la llengua que apareix als mitjans de comunicació que en la llengua que utilitzen els parlants en les seves interaccions comunicatives habituals i espontànies, principalment orals, però també escrites. Finalment, també es descriuen, en línies generals, les causes possibles que motiven els parlants en la tria d’unes variants sobre les altres, com poden ser la claredat del significat, l’economia de formes i l’expressivitat.[eng] Speakers are the ultimate arbiters of normalization (Vila [ed.] 2007). Hence, continued fieldwork research and is needed to track and evaluate whether the actual usage of specialized terminology is reflected in current proposals of normalization in Catalan (i.e., Institut d’Estudis Catalans and Termcat), especially in the oral register. To this end, the present thesis describes the use, the state of normalization and implementation of 35 Catalan terms taken from a technical sublanguage, namely that of motorcycling. To see whether these specialized terms constitute normalized lexical items, I first delve into the matter with a data study derived from the Catalan written and audiovisual media. This data analysis is subsequently complemented by linguistic survey of Catalan speakers who themselves are motorcyclists or are specialists in the field of motorcycling. The framework employed herein makes use of three-pronged approach: (a) terminology, (b) sociolinguistics, and (c) cognitive linguistics, since this latter approach affords a way to study the reasons behind speakers’ choices of lexical forms. The results of this study suggest that normalization of this specialized domain has not been achieved. I address this state of affairs with a new set of proposals based on cognitive lexicalization patterns uncovered in the item-by-item qualitative analysis.Universitat de BarcelonaHilferty, JosephUniversitat de Barcelona. Facultat de Filologia2018info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttps://hdl.handle.net/2445/130110http://hdl.handle.net/10803/666177Tesis Doctorals - Facultat - Filologiareponame:Dipòsit Digital de la UBinstname:Universidad de BarcelonaCataláncc-by-nc, (c) Méndez, 2018http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:diposit.ub.edu:2445/1301102026-05-27T06:46:51Z
score 15.300724

Registos relacionados