Social and spatial disparities on combined housing and transport affordability
Aquesta tesi desenvolupa i aplica un marc replicable per mesurar l'assequibilitat, amb l'habitatge i el transport combinats, a escala metropolitana. En primer lloc, les dades s'harmonitzen a un sistema de zonificació comú. A continuació, s'estimen els costos de transport per cada...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/456418 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/456418 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Housing Urban transportation Sustainable transportation Equality Affordability Transport Value of time OD matrices AMB Equity Social disparities Spatial disparities Habitatge Transport urbà Mobilitat sostenible Desigualtat social Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Desenvolupament humà::Hàbitat Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Desenvolupament sostenible::Mobilitat sostenible |
| Sumario: | Aquesta tesi desenvolupa i aplica un marc replicable per mesurar l'assequibilitat, amb l'habitatge i el transport combinats, a escala metropolitana. En primer lloc, les dades s'harmonitzen a un sistema de zonificació comú. A continuació, s'estimen els costos de transport per cada un del modes, i els costos de temps en termes de valor del temps (VoT), que posteriorment es relacionen amb les despeses d'habitatge. Finalment, es calcula l'Índex Combinat d'Assequibilitat de l'Habitatge i el Transport (CHTAI). A diferència de les mètriques tradicionals d'habitatge unitari, el marc revela la veritable càrrega financera sobre les llars i proporciona una base operativa, a través de mètriques de mobilitat basades en Matrius OD i enquestes de mobilitat, per diagnosticar les disparitats socials i espacials a tot el territori en termes d'assequibilitat. Aplicada a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la metodologia revela un desequilibri estructural de nucli a perifèria. A Barcelona, el nucli metropolità, així com les zones properes, presenten un alt ús del transport públic recolzat per una xarxa més densa i connectada, que implica un menor cost de transport. Les zones exteriors mostren el patró oposat, és a dir, un menor repartiment modal respecte al transport públic, una major dependència del vehicle privat i una major motorització, que augmenten els costos de transport. Els resultats confirmen que zones que semblen assequibles només pel que fa a l'assequibilitat de l'habitatge (HAI) esdevenen molt menys assequibles quan s’inclou la factura de mobilitat (les zones perifèriques), i viceversa. Seguint la tendència espacial de nucli i perifèria. Les implicacions equitatives són clares. Més a prop del centre, els mercats d'habitatge són la restricció vinculant. Als afores, la infraestructura de transport i el servei són la restricció. |
|---|