Las representaciones de la enseñanza y el aprendizaje de la periodización en contextos de diversidad étnica
La recerca versa sobre les representacions que l'estudiantat i el professorat té sobre la periodització en contextos de diversitat ètnica (poble maputxe a Xile). El temps històric i la periodització són artefactes significatius per entendre la temporalitat humana i comprendre els accelerats can...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243478 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/243478 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Periodització Periodizacion Periodization Canvis Cambio Change time Multitemporalitat Multitemporlidad Multi-temporality Ciències Socials |
| Sumario: | La recerca versa sobre les representacions que l'estudiantat i el professorat té sobre la periodització en contextos de diversitat ètnica (poble maputxe a Xile). El temps històric i la periodització són artefactes significatius per entendre la temporalitat humana i comprendre els accelerats canvis, contradiccions i les diferències que conviuen a les diferents societats. La periodització és un concepte fonamental en l'ensenyament i aprenentatge del temps històric perquè determina majors possibilitats de comprensió i expansió dels aprenentatges en relació a la temporalitat i la construcció d'una consciència històrica per entendre les relacions passades, presents i futur. Així, es pretén comprendre el concepte de temporalitat, multitemporalitat i periodització vinculada a la formació d'una consciència històrica i el tayín chegenmu (consciència ancestral: saviesa). Per a tal, s'analitzen les representacions de l'estudiantat maputxe i no maputxes i del seu professorat. En concret, ens fixem en els estudiants i professorat dels cursos de setè i vuitè d'Educació Bàsica i de primer a quart d'Educació Mèdia (segons el sistema educatiu de Xile i corresponent a la ESO i Batxillerat a l'Estat Espanyol). La metodologia d'estudi és de caràcter qualitatiu basat en l'estudi de casos amb un disseny mixt. Els instruments utilitzats corresponen a documents curriculars, qüestionaris, entrevistes i observacions d'aula. La tècnica per processar les dades es basa en l'anàlisi de contingut a partir de la lectura, organització i interpretació de les dades quantitatives i qualitatives. La recerca respon a la necessitat d'aconseguir que l'aprenentatge de la temporalitat i periodització sigui significatiu en contextos multitemporals. En aquest sentit, la recerca contribueix a una formació del penasment temporal complex i a la millora del procés d'ensenyament i aprenentatge de la història i les ciències socials. Entre les aportacions de la recerca, en primer lloc, es pot esmentar la construcció d'un marc conceptual de la temporalitat considerant aspectes com el temps, el canvi/continuïtat, la temporalitat, la consciència històrica, la multitemporalitat i la periodització. En segon lloc, la metodologia ha proporcionat informació sobre les representacions de la periodització i temporalitat considerant la complexitat de diversitat ètnica que es dóna en el context. En tercer lloc, les troballes permeten organitzar les diferents categories per analitzar les relacions que es donen entre el que se sap i el que s'hauria de saber sobre temps, multitemporalidad i periodització. Finalment, es busca la transformació de la pràctica educativa donant compte de les contradiccions que es donen en l'ensenyament i aprenentatge de la temporalitat en contextos de gran diversitat. Podem esmentar la importància que segueix tenint la representació lineal i irreversible del temps com a conseqüència d'un currículum que emfatitza els aspectes cronològics del temps històric. No obstant, un 95,6% de l'estudiant reconeix el canvi i l'associa a aquelles transformacions de ràpida durada a nivell personal. En l'àmbit de l'història global, el currículum considera les diferents escales a tractar els continguts (local, regional i global), però, les interrelacions temporals queden limitades a una sola comprensió: l'eurocèntrica. Finalment, l'estructura de la tesi doctoral es divideix en tres parts: la primera que dóna compte dels fonaments i l'estructura de la investigació, la segona que exposa les bases teòriques i metodològiques de la recerca i l'última part que exposa els resultats obtinguts i les principals conclusions de la investigació. |
|---|