Libertat de testar, legítima y solidaridad intergeneracional: Las legítimas alimentarias en el derecho comparado

La present tesi se centra l'estudi de l'origen i la regulació actual de les que podem anomenar llegitimes alimentàries en relació amb la llibertat de testar. L'estudi està desenvolupat seguint el mètode històric-comparat a causa de la implicació de 10 sistemes legals. D'una banda...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Estrada Flores, Isis del Carmen
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2015
País:España
Institución:Universitat de Lleida (UdL)
Repositorio:Repositori Obert UdL
OAI Identifier:oai:repositori.udl.cat:10459.1/64207
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/301769
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Legítima alimentaria
Solidaritat intergeneracional
Libertad de testar
Solidaridad intergeneracional
Forced heirs
Alimony
Testamentary freedom
Intergenerational solidarity
Dret Civil
347
Descripción
Sumario:La present tesi se centra l'estudi de l'origen i la regulació actual de les que podem anomenar llegitimes alimentàries en relació amb la llibertat de testar. L'estudi està desenvolupat seguint el mètode històric-comparat a causa de la implicació de 10 sistemes legals. D'una banda, aquells ordenaments jurídics en què hi ha llibertat de testar plena solament limitada per un dret d'aliments legal en favor de determinats parents i el cònjuge; són els sistemes successoris de Mèxic, Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Hondures, Costa Rica i Panamà. I, d'altra banda, va semblar oportú estudiar aquells drets civils espanyols que conserven la legítima, més o menys curta, ´que consisteix en un dret d'aliments; en aquest cas s'ha estudiat Catalunya, Aragó i València. Com a objectiu accessori es traça l'evolució històrica del desenvolupament del codis, a més de trobar l'origen de la llibertat de testar a Amèrica llatina en Don Andrés Bello i establir quins van ser els motius que van fer florir la llibertat de testar a Mèxic i als països centreamericans. Més encara quan en la resta d’ex colònies espanyoles perviu el sistema legitimari castellà.