Estudio de la capacidad antioxidante y la biodisponibilidad de los compuestos fenólicos del aceite de oliva. Primeras etapas en el desarrollo de un aceite de oliva funcional
L'oli d'oliva és la principal font de greix de la "dieta mediterrània". Durant les últimes dècades<br/>aquesta Dieta s'ha redescobert com un model d'alimentació capaç de millorar la salut dels que<br/>la consumeixen. Els últims estudis indiquen que l'ol...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/8394 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0316110-163644 http://hdl.handle.net/10803/8394 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | aliments funcionals oli d'oliva antioxidants Tecnologia d'Aliments 633 663/664 |
| Sumario: | L'oli d'oliva és la principal font de greix de la "dieta mediterrània". Durant les últimes dècades<br/>aquesta Dieta s'ha redescobert com un model d'alimentació capaç de millorar la salut dels que<br/>la consumeixen. Els últims estudis indiquen que l'oli d'oliva és més que un greix<br/>monoinsaturat, atribuint-se al seu contingut en compostos fenòlics una part dels efectes<br/>beneficiosos per a la salut. A més, a diferència d'altres olis vegetals, l'oli d'oliva verge es<br/>consumeix sense refinar i no s'utilitzen dissolvents per a la seva extracció; tant es així, que<br/>conserva una important quantitat dels fenols del fruit.<br/>Els compostos fenòlics, anomenats alguns cops impròpiament polifenols, deriven del<br/>metabolisme secundari de les plantes. Són estructures químiques formades per un anell<br/>aromàtic unit a un o més grups hidroxil, incloent-hi també derivats funcionals com ésters, metil<br/>ésters, glicòsids, etc. Els components de la fracció fenòlica de l'oli d'oliva són molt variats i es<br/>classifiquen en dos grans grups: flavonoides i no flavonoides, i dins d'aquest últim tenim els<br/>àcids fenòlics, secoiridoides, lignans, etc.<br/>Ja fa més de 40 anys que es van establir línies d'investigació sobre els fenols hidrofílics de l'oli<br/>d'oliva verge, plantejant-se entre altres la importància de la naturalesa antioxidant d'aquestos<br/>sobre la salut dels consumidors i la possibilitat de desenvolupar altres activitats biològiques<br/>d'interès.<br/>Existeixen molts estudis d'interès epidemiològics "in vitro" i també "in vivo" que corroboren les<br/>diferents activitats biològiques que són capaços de desenvolupar els compostos fenòlics de l'oli<br/>d'oliva i que podrien resultar beneficiosos per a la salut dels qui el consumeixen. Se'ls ha<br/>atorgat capacitat antioxidant, anticancerígena, antitrombòtica, antiinflamatòria, antitumoral i<br/>antimicrobiana.<br/>En l'actualitat es continua intentant demostrar l'efecte beneficiós sobre la salut humana de la<br/>capacitat antioxidant d'aquests compostos. A més, cada cop té més importància conèixer la seva<br/>biodisponibilitat per poder determinar clarament la seva activitat biològica.<br/>Però encara no es coneix amb seguretat si aquestos compostos arriben a llocs, dintre de<br/>l'organisme humà, on podrien ser útils les propietats esmentades. Per tant és necessari realitzar<br/>més investigacions relacionades amb el grau de biodisponibilitat d'aquestos compostos.<br/>Conèixer més sobre les conseqüències de la digestió i dels canals de transport i absorció dels<br/>compostos fenòlics és un objectiu interessant d'assolir.<br/>Un cop quedi això desenvolupat, podrà plantejar-se la creació d'olis d'oliva enriquits amb<br/>antioxidants. |
|---|