Study of vegetation dynamics from satellite
La fenologia és la clau per a controlar els processos fisicoquímics i biològics, especialment l'albedo, la rugositat superficial, conductància de les fulles, fluxos de carboni, aigua i energia. Per tant, l'estimació de la fenologia és cada vegada més important per a comprendre els efectes...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:257737 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/257737 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Teledetecció Teledección Remote sensing Fenologia Fenología Phenology Canvi climàtic Cambio climático Climate change Ciències Experimentals |
| Sumario: | La fenologia és la clau per a controlar els processos fisicoquímics i biològics, especialment l'albedo, la rugositat superficial, conductància de les fulles, fluxos de carboni, aigua i energia. Per tant, l'estimació de la fenologia és cada vegada més important per a comprendre els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes i les interaccions biosfera-atmosfera. La teledetecció és una eina útil per a caracteritzar la fenologia, encara que no existeix un consens sobre el tipus de sensor satel·litari i metodologia òptims per a extreure mètriques fenològiques. Els objectius principals de la meva investigació van ser (i) millorar l'estimació de la fenologia vegetal a partir de dades satel·litàries, (ii) validar les estimacions fenològiques amb observacions terrestres i teledetecció propera a la superfície, i (iii) comprendre les relacions entre les variables climàtiques i la fenologia en un context de canvi climàtic, així com avaluar les respostes de la vegetació en esdeveniments extrems. Aquests objectius s'exploren en els següents tres capítols de la tesi. En el capítol 2, vaig investigar la sensibilitat de la fenologia a (I) la variable de vegetació: índex de vegetació NDVI, índex d'àrea foliar (LAI), fracció de radiació fotosintèticament activa absorbida (FAPAR) i fracció de coberta vegetal (FCOVER); (II) el mètode suavitzat per a derivar trajectòries estacionals; i (III) el mètode d'estimació fenològica: llindars, funció logística, mitjana mòbil i primera derivada. El mètode basat en llindars aplicat a la sèrie temporal Copernicus Global Land LAI V2 suavitzada va donar resultats òptims al validar-los amb observacions terrestres, amb errors quadràtics mitjans de ~10 d i ~25 d per a l'inici d'estació fenològica i la senescència respectivament. En el tercer capítol vaig utilitzar mesures fenològiques continues de PhenoCam i FLUXNET a alta resolució temporal (30 minuts). Això permet una comparació més robusta i precisa amb la fenologia estimada a partir de satèl·lit, evitant problemes relacionats amb les diferències en la definició de mètriques fenològiques. Vaig validar la fenologia estimada a partir de sèries de temps de LAI amb PhenoCam i FluxNet en 80 boscos caducifolis. Els resultats van mostrar una forta correlació (R2. |
|---|