Estudi de la prevalença i descripció d'un nou mètode diagnòstic per a l'ili paralític postoperatori
L'objectiu de la present Tesi ha estat desenvolupar i aplicar dins d'un servei de Cirurgia General i Digestiva d'un Hospital General, una metodologia d'avaluació sistemàtica clínica que permeti monitoritzar el postoperatori dels pacients post operats de cirurgia colorectal i diag...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:272402 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/272402 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ili paralític Ileo paralítico Paralytic ileus Postoperatori Postoperatorio Postoperative Infermeria Infermería Nursing Ciències de la Salut 616.3 |
| Sumario: | L'objectiu de la present Tesi ha estat desenvolupar i aplicar dins d'un servei de Cirurgia General i Digestiva d'un Hospital General, una metodologia d'avaluació sistemàtica clínica que permeti monitoritzar el postoperatori dels pacients post operats de cirurgia colorectal i diagnosticar l' ili postoperatori (POI). Hem realitzat un estudi de cohort, realitzant el seguiment dels pacients post operats, registrant dades preoperatòries, intraoperatòries i postoperatòries. En el seguiment postoperatori hem registrat l'exploració física diària (auscultació de sorolls abdominals, valoració de la distensió abdominal), l'aparició de nàusees o vòmits, l'inici i l'evolució de la tolerància oral, l'emissió del primer gas o la primera deposició, fins a l'alta del pacient o l'aparició d'una complicació. La monitorització postoperatòria dels pacients l' ha realitzat un equip d' infermeres expertes a partir de l' exploració física diària i la valoració de la simptomatologia del pacient, mitjançant agrupacions de símptomes (GI-2 i GI-3), d' una manera prospectiva i objectiva. Hem reclutat a 100 pacients, intervinguts al Servei de Cirurgia General i digestiva de l' Hospital de Mataró des del final de la cirurgia fins a la realització de la primera deposició o el primer gas i la tolerància oral, a partir de l'índex GI-2 i GI-3. Hem pogut determinar que l' índex GI-2 és un marcador clínic més precís per a determinar el temps de recuperació del trànsit GI. Hem elaborat l'anàlisi estadística diferenciant tres grups segons l'evolució postquirúrgica (un grup de pacients amb evolució favorable, un grup de pacients que han desenvolupat POI perllongat i el tercer grup de pacients amb complicació postquirúrgica no POI). Els pacients post operats que han evolucionat favorablement (78%) presenten poca distensió abdominal (del 48,5% les primeres hores postoperatòries fins al 3,8% al cap de 108 hores postoperatòries), tenen sorolls abdominals audibles (de 88,1% a les 24 hores fins al 100% al cap de 36 hores postoperatòries) i toleren la dieta en un 100% dels casos a les 36 h. Més de la meitat de pacients (57,7%) realitza la primera deposició a les 48 h i tenen un índex de GI-2 (temps postoperatori de la primera deposició i la tolerància oral) de 98,6 hores de mitjana. Per tant, el pacient que evoluciona favorablement recupera el trànsit GI al voltant dels 4 dies postoperatoris. El grup de pacients que han presentat un POI perllongat (13%) presenten distensió abdominal (32%) a les 48 hores d' evolució i presenten sorolls abdominals audibles durant l' evolució postquirúrgica. Realitzen la primera deposició a les 96,5 hores postoperatòries i tenen un índex de GI-2 (temps postoperatori de la primera deposició i la tolerància oral) de 195,5 hores de mitjana. Han estat ingressats 11 dies més de mitjana que els pacients amb evolució favorable, augmentant la despesa sanitària i essent exposats a les complicacions associades a l'augment dels dies d'ingrés. Paral·lelament, hem dut a terme un estudi funcional, on hem explorat la utilitat diagnòstica de la mesura del temps de trànsit intestinal (Breath Test) en pacients post operats de cirurgia colorectal. Hem observat que la prova del trànsit intestinal amb la mesura de H2 amb la metodologia utilitzada, no té una aplicació clínica per a la detecció precoç del POI. Per concloure, hem observat que en l'exploració física del pacient post operat, l'auscultació de sorolls intestinals no és indicativa per a la interpretació del peristaltisme i que, la realització del primer gas, és de difícil interpretació i, per tant, no són un bon indicatiu de recuperació intestinal. En canvi, l' índex GI-2, la distensió abdominal a les 48 hores post operatòries, són indicadors útils per a monitoritzar la funció intestinal postoperatòria i orientar el diagnòstic del POI, fàcilment validable per l'equip d'infermeria. |
|---|