La traducción por crowdsourcing en lengua de signos catalana

Des que es va establir el 2006, el concepte de crowdsourcing ha cridat l'atenció d'acadèmics de tots els camps del saber. Els estudis de Traducció i d'Interpretació no són una excepció i ja són nombrosos els articles, llibres i tesis doctorals que tracten de la traducció amateur i la...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Segura Giménez, Daniel|||0000-0001-7669-0755
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:257725
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/257725
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Llengua de signes catalana
Lengua de signos catalana
Catalan sign language
Crowdsourcing
Estudi de recepció
Estudio de recepción
Reception study
Ciències Humanes
Descripción
Sumario:Des que es va establir el 2006, el concepte de crowdsourcing ha cridat l'atenció d'acadèmics de tots els camps del saber. Els estudis de Traducció i d'Interpretació no són una excepció i ja són nombrosos els articles, llibres i tesis doctorals que tracten de la traducció amateur i la traducció per crowdsourcing. D'altra banda, la demanda de serveis de traducció i interpretació en llengua de signes catalana (LSC) per part d'associacions de persones sordes no ha fet més que augmentar en les últimes dècades. Dins d'aquest col·lectiu, els nens petits en edat de desenvolupament del llenguatge són especialment vulnerables i els que més es beneficiarien de poder comptar amb continguts literaris en el seu propi idioma. Aquesta tesi neix d'un interès en el mètode de treball col·laboratiu conegut com a crowdsourcing i la seva aplicació com a solució al problema de l'escassetat de continguts literaris infantils en LSC. L'objectiu d'aquesta tesi és demostrar que les traduccions amateurs produïdes en una plataforma de crowdsourcing poden arribar a un nivell de qualitat similar al de les professionals. Per tal d'assolir-lo, vam dissenyar una plataforma de crowdsourcing en la qual quatre participants de dos perfils diferents (dues persones sordes usuàries habituals de LSC i dues estudiants universitàries de Traducció i Interpretació) van gravar les seves traduccions de dos contes infantils del català a la LSC. Aquests contes infantils ja comptaven amb traduccions professionals, que comparem amb les produïdes en la nostra plataforma mitjançant un estudi de recepció amb qüestionaris. Per a això, vam dissenyar quatre qüestionaris amb ítems idèntics que només variaven en els vídeos de les traduccions a analitzar. En ells, els enquestats havien de puntuar amb una escala de Likert de l'1 al 5 diferents categories que havíem establert com a criteris de qualitat d'aquestes traduccions. Aquestes vuit categories eren "visibilitat", "expressió facial", "morfologia", "lèxic", "sintaxi", "rol", "predicats amb classificadors" i "adequació del conte al perfil del públic". L'estudi de recepció va comptar amb 29 participants (20 sords i 9 oients), que van demostrar que la qualitat de les traduccions amateurs de les estudiants universitàries no arribava al nivell de les professionals, però, en canvi, que les produïdes pels traductors amateurs sords igualava i fins i tot superava a les traduccions professionals. Posteriorment, vam organitzar una sèrie d'entrevistes amb tres dels traductors que van participar en la plataforma i amb la directora de l'editorial responsable de les traduccions professionals. Vam preguntar als entrevistats sobre el procés de traducció que havien seguit i la seva opinió respecte a les iniciatives de traducció amateur. L'objectiu d'aquestes entrevistes era recollir dades qualitatives que expliquessin les valoracions que cada traducció va rebre en l'estudi de recepció, a més d'informació que servís per a millorar futures plataformes de traducció per crowdsourcing en LSC. Malgrat les limitacions amb les quals ha comptat, principalment un corpus de texts limitat i un nombre de participants reduït, aquesta tesi suposa una important aportació als estudis de Traducció i d'Interpretació en llengua de signes al nostre país, ja que és la primera tesi en espanyol que estudia la traducció no professional en una de les llengües de signes nacionals mitjançant estudis de recepció amb usuaris sords.