Hejduk más allá del dibujo: una cronología crítica de las Wall Houses (1964–1974)
Aquesta investigació se centra en l’obra de John Hejduk entre 1964 i 1974, període en el qual desenvolupa la sèrie de projectes coneguts com a Wall Houses, entesos no com una col·lecció tancada sinó com un sistema obert de variacions i desplaçaments. Davant l’escassetat d’obra construïda, l’estudi e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/457547 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/457547 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hejduk, J. (John), 1929-2000 -- Criticism and interpretation Housing, Single family -- Projects Architecture, Modern -- 20th century Unbuilt architectural projects Architectural rendering Wall Houses Cronología crítica Dibujo arquitectónico Pensamiento proyectual Constelación de proyectos Arquitectura no construida Hejduk, J. (John), 1929-2000 -- Crítica i interpretació Habitatges unifamiliars -- Projectes Arquitectura moderna -- S. XX Arquitectura -- Projectes no construits Representació arquitectònica Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Arquitectes Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges |
| Sumario: | Aquesta investigació se centra en l’obra de John Hejduk entre 1964 i 1974, període en el qual desenvolupa la sèrie de projectes coneguts com a Wall Houses, entesos no com una col·lecció tancada sinó com un sistema obert de variacions i desplaçaments. Davant l’escassetat d’obra construïda, l’estudi es basa en l’anàlisi directa dels seus dibuixos —esbossos, plantes, seccions i axonometries—, considerats no com a representacions secundàries, sinó com a empremtes del pensament projectual. L’objectiu principal és construir una cronologia crítica i raonada d’aquesta etapa a partir del contrast entre diferents fonts: els Time Sketches elaborats pel mateix autor, l’arxiu del Canadian Centre for Architecture i la monografia The Mask of Medusa. Més que resoldre les contradiccions entre aquestes versions, el treball proposa assumir-les com a indicis d’una lògica projectual en la qual el temps no s’organitza linealment, sinó en capes i repeticions. La metodologia combina una lectura comparativa de documents amb una anàlisi gràfica propera, que busca rastrejar com certs elements —el mur com a límit, la frontalitat extrema, la geometria fragmentària i l’ambigüitat funcional— es repeteixen i es transformen al llarg de la sèrie. A partir d’aquesta aproximació, la investigació ofereix una relectura de l’obra de Hejduk en la qual cada projecte s’entén com una pregunta oberta més que no com una resposta definitiva, i el principal aportació de la qual consisteix a visibilitzar una constel·lació de relacions que permet comprendre la seva arquitectura com a forma de pensament alhora que reflexiona sobre el potencial del dibuix com a instrument actiu en la investigació arquitectònica contemporània. |
|---|