Els comunals a l'alta muntanya. Dels usos pastorals a les àrees protegides
[cat] En els últims anys, els comunals han adquirit un protagonisme significatiu a les muntanyes de l'Alt Pirineu. Les antigues formes de gestió de l'aprofitament dels recursos naturals sembla que ofereixen un potencial renovat en un context caracteritzat per nous usos del territori i nove...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/162612 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/162612 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Béns comunals Espais naturals protegits Muntanyes Pallars Sobirà (Catalunya) Commons Protected areas Mountains Pallars Sobirà (Catalonia) |
| Sumario: | [cat] En els últims anys, els comunals han adquirit un protagonisme significatiu a les muntanyes de l'Alt Pirineu. Les antigues formes de gestió de l'aprofitament dels recursos naturals sembla que ofereixen un potencial renovat en un context caracteritzat per nous usos del territori i noves demandes en l'àmbit de la participació política. En realitat, la referència als comunals encobreix una gran diversitat de situacions, tant pel que fa a la titularitat de les forests com a l'actualització de les seves pertinences. Des de principis del segle XIX, l'Estat ha desplegat un seguit d'actuacions dirigides al desplegament de la seva jurisdicció sobre la totalitat del seu territori. Les campanyes per a l'establiment de l'administració municipal, la desamortització dels béns comunals, la creació d'un patrimoni forestal estatal i, recentment, el desplegament massiu d'àrees protegides han afectat les poblacions muntanyenques i n'han limitat la viabilitat econòmica i la capacitat política de què havien gaudit durant segles. Identificar la funcionalitat de les formes col·lectives de gestió i els processos que han afectat uns territoris aparentment perifèrics com els de l'alta muntanya pirinenca són requisits necessaris per afrontar un debat sobre els comunals que defugi d'interpretacions parcials i proporcioni arguments per plantejar alternatives. |
|---|