La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionador

[cat] És per tots conegut que ens trobem immersos en una profunda crisi ecològica derivada de la constant degradació del medi ambient, la qual no afecta només un determinat país, sinó que té una repercussió d'àmbit planetari i posa en perill la mateixa supervivència humana. La Conferencia d...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Peñalver i Cabré, Alexandre
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2001
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/220285
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/220285
http://hdl.handle.net/10803/694194
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Protecció ambiental
Dret ambiental
Tribunals administratius
Sancions administratives
Environmental protection
Environmental law
Administrative courts
Administrative sanctions
id ES_ce906f8ad4374fad18aa9177fbcffeda
oai_identifier_str oai:diposit.ub.edu:2445/220285
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionador
title La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionador
spellingShingle La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionador
Peñalver i Cabré, Alexandre
Protecció ambiental
Dret ambiental
Tribunals administratius
Sancions administratives
Environmental protection
Environmental law
Administrative courts
Administrative sanctions
title_short La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionador
title_full La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionador
title_fullStr La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionador
title_full_unstemmed La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionador
title_sort La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionador
dc.creator.none.fl_str_mv Peñalver i Cabré, Alexandre
author Peñalver i Cabré, Alexandre
author_facet Peñalver i Cabré, Alexandre
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Font i Llovet, Tomàs, 1956-
Universitat de Barcelona. Departament de Dret Administratiu i Dret Processal
dc.subject.none.fl_str_mv Protecció ambiental
Dret ambiental
Tribunals administratius
Sancions administratives
Environmental protection
Environmental law
Administrative courts
Administrative sanctions
topic Protecció ambiental
Dret ambiental
Tribunals administratius
Sancions administratives
Environmental protection
Environmental law
Administrative courts
Administrative sanctions
description [cat] És per tots conegut que ens trobem immersos en una profunda crisi ecològica derivada de la constant degradació del medi ambient, la qual no afecta només un determinat país, sinó que té una repercussió d'àmbit planetari i posa en perill la mateixa supervivència humana. La Conferencia d'Estocolm, que va tenir lloc el juny de 1972 sota els auspicis de les Nacions Unides, intentava aportar solucions a aquesta greu problemàtica, si bé les mesures que es van prendre no tenien cap mena de força vinculant. Això va fer que la situació s'anés agreujant i que vint anys després se celebrés una segona cimera a Rio, al juny de 1992, que tenia uns objectius molt ambiciosos i necessaris, com ara la signatura de diferents tractats internacionals. Aquests objectius, però, es van veure frustrats en reduir les exigències ambientals inicialment previstes i convertir força de les propostes de tractats internacionals en declaracions programàtiques. D'altra banda, l'ampli abast i les greus conseqüències de la crisi ecològica han anat creant una veritable consciència ambiental en la societat, que reclama el reconeixement i la protecció del dret humà al medi ambient, el qual ja ha estat plasmat a l' ordenament jurídic internacional i intern. El reconeixement del dret humà al medi ambient planteja profunds canvis en la tutela jurídica del medi ambient ates el seu caràcter col·lectiu, la qual cosa posa de manifest la necessitat de la participació dels ciutadans i dels grups en la seva protecció. En aquest treball estudiem el dret ambiental des del punt de vista de les situacions jurídiques que es reconeixen als ciutadans pera la tutela del medi ambient i, en especial, les seves pretensions davant dels tribunals. No pretenem fer un tractament de totes les jurisdiccions, sinó només de la contenciosa administrativa (ja que és on predominen els conflictes de caràcter col·lectiu), sense perjudici de les anàlisis comparatives oportunes amb altres disciplines jurídiques (sobretot el dret civil i el dret penal) que també s'estan transformant per a la tutela ambiental. D'aquesta manera, volem comprovar el paper innovador i transformador del dret ambiental en el dret administratiu pel que fa a l'àmbit concret del paper dels ciutadans i dels grups en la tutela ambiental i, específicament, en el dret administratiu sancionador ambiental davant de la passivitat administrativa. Aquest treball consta de tres parts principals. La primera part, corresponent al capítol I, conté un estudi general sobre la configuració jurídica-constitucional dels interessos col·lectius ambientals. La segona part, que inclou els capítols II, III i IV, té per objecte analitzar la protecció de la jurisdicció contenciosa administrativa dels interessos col·lectius ambientals, en especial, les pretensions. La tercera part, que inclou els capítols V i VI, té per objecte la posició jurídica dels ciutadans i dels grups (en especial, les pretensions) en la protecció de la jurisdicció contenciosa administrativa dels interessos col·lectius ambientals en el dret administratiu sancionador davant de la passivitat administrativa. I, per últim, realitzem unes conclusions del conjunt de la tesi.
publishDate 2001
dc.date.none.fl_str_mv 2001
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv https://hdl.handle.net/2445/220285
http://hdl.handle.net/10803/694194
url https://hdl.handle.net/2445/220285
http://hdl.handle.net/10803/694194
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv cc by (c) Peñalver i Cabré, Alexandre, 2025
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv cc by (c) Peñalver i Cabré, Alexandre, 2025
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv Tesis Doctorals - Departament - Dret Administratiu i Dret Processal
reponame:Dipòsit Digital de la UB
instname:Universidad de Barcelona
instname_str Universidad de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de la UB
collection Dipòsit Digital de la UB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869420002694660096
spelling La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionadorPeñalver i Cabré, AlexandreProtecció ambientalDret ambientalTribunals administratiusSancions administrativesEnvironmental protectionEnvironmental lawAdministrative courtsAdministrative sanctions[cat] És per tots conegut que ens trobem immersos en una profunda crisi ecològica derivada de la constant degradació del medi ambient, la qual no afecta només un determinat país, sinó que té una repercussió d'àmbit planetari i posa en perill la mateixa supervivència humana. La Conferencia d'Estocolm, que va tenir lloc el juny de 1972 sota els auspicis de les Nacions Unides, intentava aportar solucions a aquesta greu problemàtica, si bé les mesures que es van prendre no tenien cap mena de força vinculant. Això va fer que la situació s'anés agreujant i que vint anys després se celebrés una segona cimera a Rio, al juny de 1992, que tenia uns objectius molt ambiciosos i necessaris, com ara la signatura de diferents tractats internacionals. Aquests objectius, però, es van veure frustrats en reduir les exigències ambientals inicialment previstes i convertir força de les propostes de tractats internacionals en declaracions programàtiques. D'altra banda, l'ampli abast i les greus conseqüències de la crisi ecològica han anat creant una veritable consciència ambiental en la societat, que reclama el reconeixement i la protecció del dret humà al medi ambient, el qual ja ha estat plasmat a l' ordenament jurídic internacional i intern. El reconeixement del dret humà al medi ambient planteja profunds canvis en la tutela jurídica del medi ambient ates el seu caràcter col·lectiu, la qual cosa posa de manifest la necessitat de la participació dels ciutadans i dels grups en la seva protecció. En aquest treball estudiem el dret ambiental des del punt de vista de les situacions jurídiques que es reconeixen als ciutadans pera la tutela del medi ambient i, en especial, les seves pretensions davant dels tribunals. No pretenem fer un tractament de totes les jurisdiccions, sinó només de la contenciosa administrativa (ja que és on predominen els conflictes de caràcter col·lectiu), sense perjudici de les anàlisis comparatives oportunes amb altres disciplines jurídiques (sobretot el dret civil i el dret penal) que també s'estan transformant per a la tutela ambiental. D'aquesta manera, volem comprovar el paper innovador i transformador del dret ambiental en el dret administratiu pel que fa a l'àmbit concret del paper dels ciutadans i dels grups en la tutela ambiental i, específicament, en el dret administratiu sancionador ambiental davant de la passivitat administrativa. Aquest treball consta de tres parts principals. La primera part, corresponent al capítol I, conté un estudi general sobre la configuració jurídica-constitucional dels interessos col·lectius ambientals. La segona part, que inclou els capítols II, III i IV, té per objecte analitzar la protecció de la jurisdicció contenciosa administrativa dels interessos col·lectius ambientals, en especial, les pretensions. La tercera part, que inclou els capítols V i VI, té per objecte la posició jurídica dels ciutadans i dels grups (en especial, les pretensions) en la protecció de la jurisdicció contenciosa administrativa dels interessos col·lectius ambientals en el dret administratiu sancionador davant de la passivitat administrativa. I, per últim, realitzem unes conclusions del conjunt de la tesi.Universitat de BarcelonaFont i Llovet, Tomàs, 1956-Universitat de Barcelona. Departament de Dret Administratiu i Dret Processal2001info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttps://hdl.handle.net/2445/220285http://hdl.handle.net/10803/694194Tesis Doctorals - Departament - Dret Administratiu i Dret Processalreponame:Dipòsit Digital de la UBinstname:Universidad de BarcelonaCataláncc by (c) Peñalver i Cabré, Alexandre, 2025http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:diposit.ub.edu:2445/2202852026-05-27T06:46:51Z
score 15.811543

Similares en LA Referencia