La obra literaria y filosófica de Stanislaw Lem. Una Lemología Crítica desde la Escuela de Frankfurt
La recerca examina l'obra literària i filosòfica de Stanislaw Lem en correspondència amb la perspectiva teòrica de l'Escola de Frankfurt, per a evidenciar les diferents afinitats entre la literatura de Ciència-ficció (CF) proposta per l'autor i els postulats de la Teoria Crítica. Conv...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:249826 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/249826 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Stanislaw Lem Literatura de ciència-ficció Escola de Frankfurt Literatura de ciencia ficción Science fiction literature Escuela de Frankfurt Frankfurt school Ciències Socials |
| Sumario: | La recerca examina l'obra literària i filosòfica de Stanislaw Lem en correspondència amb la perspectiva teòrica de l'Escola de Frankfurt, per a evidenciar les diferents afinitats entre la literatura de Ciència-ficció (CF) proposta per l'autor i els postulats de la Teoria Crítica. Convergències no sols d'ordre temàtic, atès que en les principals troballes de l'estudi s'argumenta que comparteixen l'establiment d'un objectiu comú, la configuració d'una metodologia pròpia, el desenvolupament d'un contingut, un estil i una praxi determinada. Propostes que, d'acord, estan situades en el convuls context sociopolític d'Europa Central i Oriental enmig de la postguerra, en plena expansió del totalitarisme, característiques que en conjugar-se les fa úniques enfront d'altres models de pensament. D'aquesta manera, la ficció de Lem, igual que la Teoria Crítica, són enteses com un gènere en si mateixes, de caràcter especulatiu, per la seva naturalesa intrínseca que escapa a simples etiquetes. En primer lloc, quant a l'objectiu, van buscar consolidar una posició de provocació i desobediència enfront dels patrons de pensament modern, marcats per la tendència empírica, analítica i positivista del pensament occidental. Amb això van fundar una mirada heterogènia, interdisciplinària, crítica, oberta a contradiccions, de refutacions permanents, dinàmica, amb elements diferenciadors que les van posicionar com un gènere propi, singular enfront d'altres apostes teòriques. Són abans de res una crítica de la societat capitalista avançada, als motlles ideològics totalizantes, el seu propòsit és emancipador i aspiren a l'autorealització de l'home. En l'aspecte metodològic, són altament especulatives, aquest caràcter constitueix un element essencial de la seva raó pràctica i, en conseqüència, de la seva metodologia. D'aquesta manera, la Teoria Crítica i la CF de Stanislaw, es constitueixen com un esforç interdisciplinari per fundar dos projectes complementaris, la primera aspira a desenvolupar una teoria social integral que pot enfrontar-se als problemes socials i polítics resultants del capitalisme i la segona es converteix en una aposta estètica per a pensar aquests mateixos conflictes d'ordre sociopolític en diferents escenaris ficcionales, així es fa possible repensar la pròpia realitat a partir d'una natural extrapolació. Amb això es busca manifestar l'emergència d'una nova perspectiva per a estudiar l'aposta estètica de l'escriptor, innovadora en el context dels estudis literaris actuals, que s'enuncia en l'estudi com una Lemología Crítica. Així, la tesi doctoral és una aproximació a la configuració d'una nova Lemología i aconsegueix establir els primers fonaments en el seu estatus teòric i pràctic. Es va determinar, amb base en les exhaustives troballes documentals, que les tipologies lemológicas predominants sobre l'anàlisi de la narrativa i el projecte filosòfic de Stanislaw, desenvolupades entre 1965 i 2017, a saber: Lemología descriptiva, Lemología analítica, Lemología comparativa-predictiva, Lemología aplicada, no aconsegueixen dimensionar la seva proposta sociopolítica, és més defugen el projecte genuí i el plantejament original de l'escriptor, en eludir un aspecte clau que unifica i enriqueix les diferents mirades. Aquest es fonamenta en l'interès de l'autor per una literatura de CF interdisciplinària, amb vocació emancipadora, que dialoga amb el marxisme crític occidental, disposició anàloga de l'Escola de Frankfurt. Per a arribar a aquesta conclusió, va ser necessari analitzar la perspectiva teòrica d'aquesta Escola, que pel seu caràcter global i heterogeni es va delimitar a una aproximació -donada la complexitat i extensió que requereix el seu estudi- en cinc enfocaments qualitatius claus: sociopolític, psicosocial, sociocultural, antropològic i comunicatiu. En definitiva, s'estableix una nova perspectiva teòric pràctica per a estudiar l'obra de Stanislaw, enunciada com una Lemología Crítica, que serà desenvolupada per nous investigadors interessats en la proposta de l'autor polonès. |
|---|