Estudi de factors pronòstics en la fasciopatia plantar crònica tractada amb ones de pressió radial
Justificació i objectius: La fasciopatia plantar crònica (FPC) és caracteritza amb limitacions funcionals amb restriccions en les activitats de la vida diària, laboral i lúdiques. Falten estudis amb un model predictor de bon resultat en el tractament de les persones amb FPC. L’objectiu principal ha...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688386 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688386 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Factors pronòstics Factores pronóstico Prognostic factors Fasciopatia plantar Plantar fasciopathy Fisoteràpia Fisioterapia Physioterapy Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | Justificació i objectius: La fasciopatia plantar crònica (FPC) és caracteritza amb limitacions funcionals amb restriccions en les activitats de la vida diària, laboral i lúdiques. Falten estudis amb un model predictor de bon resultat en el tractament de les persones amb FPC. L’objectiu principal ha estat avaluar quins factors influeixen en bon resultat del dolor, funcionalitat i qualitat de vida de les persones amb FPC respecte el gènere, edat, composició corporal, activitat física. Objectius secundaris han valorat si afecta la adherència dels exercicis terapèutics i el gruix de la fàscia en el bon resultat del tractament. Mètode: Estudi prospectiu d’una cohort de pacients amb FPC derivats a fisioteràpia. La variable principal combinada anomenada “bon resultat”, formada per funcionalitat del peu + dolor + qualitat de vida. Les variables secundàries han estat la adherència dels exercicis, gènere, edat, índex massa corporal, activitat física i gruix de la fàscia . Tots els participants van realitzar 3 sessions de ones de pressió radial (OPR) (2500 impactes, 8 Hz de freqüència i 3 bar de intensitat) en un interval setmanal, amb teràpia manual i exercicis terapèutics. Van ser avaluats inicialment i es va fer un seguiment de 24 setmanes. L’anàlisi estadística pel contrast de hipòtesi es va utilitzar la prova t-Student entre mostres independents i prova ANOVA de la variància entre mitjanes d’un factor, amb un nivell de confiança del 95% (nivell de significació del 5%). Resultats: Un total de 150 persones participaren en l’estudi, les característiques que defineixen la mostra en relació a les variables estudiades son: la mitjana d’edat de 50,52 anys, 52,70% de dones, IMC 24,40 Kg/m², 644,11 items en IPAQ activitat física, 1,42 mm gruix de la fàscia, 1,88 en adherència d’exercicis. Els participants van millorar en la variable de “bon resultat” en un 60% com a mínim. Les variables amb capacitat predictiva de bon resultat (significativa) foren: IPAQ>600 en un 70,67%, homes en un 65,5% respecte dones, IMC entre 19-25 Kg/m² en un 64,8%, adherència d’exercicis en un 61,6%, gruix de la fàscia no significativa en un 60,1% i edat 50 anys no significativa en un 61,4%. Conclusions: els factors de bon resultat en el pronòstic del tractament de la FPC són persones masculines, majors de 65 anys, actius físicament, amb IMC equilibrat i que facin els exercicis pautats diàriament. |
|---|