Modulació de la resposta immunològica per la immunoteràpia amb Dermatophagoides pteronyssinus
Antecedents: Les malalties al·lèrgiques s'han associat a un desequilibri immunològic consistent en un predomini de la resposta Th2 sobre la Th1. Determinades molècules expressades en la superfície de las cèl·lules presentadores de l'antigen (CPA) són fonamentals per a l'activació dels...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:37171 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/37171 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Al·lèrgia Immunoteràpia |
| Sumario: | Antecedents: Les malalties al·lèrgiques s'han associat a un desequilibri immunològic consistent en un predomini de la resposta Th2 sobre la Th1. Determinades molècules expressades en la superfície de las cèl·lules presentadores de l'antigen (CPA) són fonamentals per a l'activació dels limfòcits T (LT) i també per induir la derivació cap la producció d'un tipus determinat de citocines Th1 o Th2. Es possible que els pacients al·lèrgics presentin alteracions en l'expressió de aquestes molècules i que la immunoteràpia (IT) reverteixi aquesta alteració. Objectiu: Avaluar l'expressió intracel·lular d'IL-4, IL-10 i IFN-g en LT d'individus sans i pacients al·lèrgics. Investigar l'expressió de CD23 i CD86 (B7.2) en limfòcits B (LB) i monòcits (M). Relacionar aquesta expressió amb l'aplicació d'IT i amb l'efecte clínic sobre la sensibilització a l'al·lergen, la simptomatologia clínica i l'ús de medicació. Mètodes: Estudi prospectiu, obert, aleatoritzat amb grup control. Pacients: 10 individus sans i 28 pacients asmàtics, al·lèrgics a Dermatophagoides pteronyssinus (D pteronyssinus), 16 tractats amb IT i 12 sense IT. Mètodes: Seguiment de proves cutànies i de provocació conjuntival a D pteronyssinus. Control de la puntuació de símptomes i de l'ús de medicació. Determinació mitjançant citometria de flux, en cultius de cèl·lules mononucleades de sang perifèrica estimulats amb PMA i ionomicina o estimulats amb D pteronyssinus i sotmesos a re-estimulació, del percentatge de LT que expressaven IL-4, IL-10 i IFN-g. Determinació de l'activació limfocitària (segons l'expressió de CD69). Estudi de la proliferació limfocitària enfront el D pteronyssinus. Avaluació del percentatge de LB (CD20+) i de M (CD14+) que expressaven CD23 o CD86. En els individus al·lèrgics es va realitzar un control clínic i dels estudis «in vitro» a l'inici del estudi (T1), als 6 mesos (T2) i als 12 mesos (T3). Resultats: Els malalts al·lèrgics presentaven respecte als individus sans un major percentatge de M que expressaven CD23 (p=0,022) i una capacitat d'activació de les cèl·lules T (CD69) disminuïda (p<0,001). A l'inici de l'estudi, no es van trobar diferències en les característiques clíniques ni immunològiques entre el grup aleatoritzat a rebre IT o no. La IT es va associar a una disminució significativa de la puntuació de símptomes, de l'ús de medicació, de la sensibilitat cutània i conjuntival. A T2 i T3, els pacients tractats amb IT mostraven un menor percentatge de M que expressaven CD23 (T2: p=0,019 i T3: p=0,024) i un major percentatge de LB que expressaven CD86 (T3: p=0,06), respecte al grup sense IT. En l'anàlisi intragrup del pacients amb IT es va evidenciar un augment del percentatge de LB que expressaven CD23 a T2 i T3 comparat amb T1 (T1: p=0,024; T3 p=0,024). La IT es va associar a un increment del percentatge de LT CD69+ (T3: p=0,05). No es van evidenciar canvis en l'expressió de citocines en els cultius estimulats de forma inespecífica, mentre que en els cultius amb D pteronyssinus s'observava una tendència a augmentar el percentatge d'expressió d'IFN-g en LT durant la IT, i a un augment del percentatge de LT que expressaven IL-10 a T2. Va disminuir la proliferació limfocitària front a D pteronyssinus (T3: p=0,026). La milloria clínica es va associar a una reducció de l'expressió de CD23 en M, a un augment de l'activació de LT i a una pèrdua de la resposta proliferativa front l'al·lergen. Conclusions: L'expressió de molècules que poden participar en senyals de coestimulació durant la presentació antigènica és diferent en pacients al·lèrgics i individus sans. La IT indueix canvis en l'expressió d'aquestes molècules i pot influenciar el tipus de resposta immunològica front l'al·lergen. |
|---|