Efecte de l'estrès oxidatiu en taupaties
La present tesi s'ha centrat en l'estudi de l'efecte de l'estrès oxidatiu proteic en les malalties neurodegeneratives, concretament en el grup de les taupaties.<br/><br/>El fenomen de l'estrès oxidatiu s'ha vist implicat en les malalties neurodegeneratives a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2010 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/2526 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0125111-125615 http://hdl.handle.net/10803/2526 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Estrès oxidatiu proteic Taupaties Malalties neurodegeneratives Ciències de la Salut 616 |
| Sumario: | La present tesi s'ha centrat en l'estudi de l'efecte de l'estrès oxidatiu proteic en les malalties neurodegeneratives, concretament en el grup de les taupaties.<br/><br/>El fenomen de l'estrès oxidatiu s'ha vist implicat en les malalties neurodegeneratives afectant als glúcids, als lípids, als àcids nucleics i a les proteïnes, representant aquestes últimes entre un 50-75% de les dianes d'oxidació dels radicals lliures. El fet de treballar amb teixit cerebral humà representa un gran avantatge doncs s'està analitzant directament el substrat real on s'ha desenvolupat la malaltia però s'han de tenir en compte diversos factors post mortem que poden interferir en la preservació del teixit, on el temps de retardament post mortem és un d'ells. Els resultats obtinguts, en mostres d'escorça frontal sotmeses a un retardament post mortem artificial a temperatura ambient, van permetre concloure que les modificacions d'oxidació i de nitració de les proteïnes es mantenen estables fins a les 8h post mortem observant-se modificacions a partir de les 20h. A partir d'aquí es va passar a esbrinar quines eren les dianes d'oxidació proteïques en l'escorça frontal de determinades taupaties utilitzant, principalment, tècniques de gels bidimensionals i western blot. En mostres de paràlisi supranuclear progressiva (PSP) es va observar un augment de l'adducte de lipoxidació 4-hidroxi-2-nonenal (HNE) en les proteïnes, comparant amb els casos controls. Es van identificar dos enzims: la fosfoglicerat cinasa-1 (FGC-1) i la fructosa difosfat aldolasa A (aldolasa A), ambdós implicats en el procés de la glicòlisi. Pel que fa a les malalties agrupades dins de la degeneració frontotemporal lobar (DFTL), es van estudiar la DFTL amb la mutació P301L (DFTL-tau), la DFTL amb inclusions negatives per la tau però immunoreactives per la ubiqüitina (DFTL-U) i la DFTL associada a l'esclerosi lateral amiotròfica (DFTL-ELA). En tots els casos de DFTL-tau, en 3 dels 10 de DFTL-U i 2 dels 3 de DFTL-ELA es va observar un increment de l'HNE que correlacionava amb la gliosis i on la GFAP es va identificar com la proteïna diana majoritàriament lipoxidada, mostrant que els astròcits són vulnerables a la lesió lipoxidativa. La majoria de proteïnes dianes, que s'han descrit a la bilbiografia, identificades com a modificades nitro/oxidativament van agrupar-se en diferents categories: vies metabòliques (incloses glicòlisi i metabolisme energètic), citoesquelet, xaperones, resposta a l'estrès cel·lular i elements del sistema ubiqüitina-proteosoma sent moltes d'aquestes proteïnes comunes en les diferents malalties neurodegeneratives. El fraccionament cel·lular, la utilització de diferents buffers, la detecció dels residus específics nitro/oxidats, la validació de la disfuncionalitat dels enzims mitjançant estudis d'activitats,... serien una sèrie de factors a tenir en compte en la tècnica dels gels bidimensionals i la posterior identificació de les proteïnes. |
|---|