Decarbonizing the South
Davant el canvi climàtic antropogènic i l'imperatiu per descarbonitzar l'economia mundial, s'observa un creixent interès per part d'organitzacions internacionals, bancs de desenvolupament i inversors privats per promoure la implementació de megaprojectes d'energia renovable...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243482 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/243482 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ecologia política Ecología política Political ecology Economia ecològica Economía ecológica Ecological economics Justícia ambiental Environmental justice Ciències Socials |
| Sumario: | Davant el canvi climàtic antropogènic i l'imperatiu per descarbonitzar l'economia mundial, s'observa un creixent interès per part d'organitzacions internacionals, bancs de desenvolupament i inversors privats per promoure la implementació de megaprojectes d'energia renovable al llarg de el Sud Global. L'ímpetu per "desaccelerar" el canvi climàtic "accelerant" el desenvolupament verd troba, però, una creixent resistència a escala local. El progressiu augment de conflictes al voltant de megaprojectes d'energia renovable suggereix noves preguntes per a l'Ecologia Política i la Justícia Ambiental - Com s'està concebent la transició energètica i sota quins supòsits? Com es desenvolupen aquests projectes: a on, per qui, per a qui? Quin tipus de transformacions causen aquestes infraestructures i quin és el paper de les comunitats locals en definir aquests canvis? Aquesta tesi estudia els fenòmens apuntats anteriorment enfocant-se en el cas de l'energia eòlica i solar. El treball parteix d'una perspectiva biofísica, emfatitzant que la necessària sortida de les energies fòssils i cap a les energies renovables implicarà reconfiguracions espai-territorials a diferents escales. Aquests processos, qüestionen el com les energies renovables podrien revertir o, per contra, reforçar, les desiguals estructures de poder existents. Al posicionar l'estudi dels conflictes com a tema central d'anàlisi, la tesi posa llum a les veus que desafien els enfocaments dominants per a la implementació de les energies renovables que es deriven de les fórmules de desenvolupament basades en el creixement. El treball es basa en l'Atles de Justícia Ambiental i altres exercicis de cartografia, proporcionant un anàlisi multi-escalar sobre les inversions i els conflictes. Es presenten estudis de cas sobre Mèxic, les Amèriques, Àsia, Àfrica i Europa, identificant patrons comuns i diferències en les veus que reclamen més reconeixement, participació democràtica i redistribució en la transició energètica. L'anàlisi conjunta llança sis resultats transversals per a l'anàlisi, la planificació i la imaginació de transicions energètiques més justes i sostenibles: 1. La naturalesa intrínseca de les energies renovables -més disperses i menys productives que les fòssils- combinada amb l'imperatiu per mantenir l'expansió del metabolisme industrial, es tradueix en noves formes de canvi i conflicte ambiental. 2.-Sota l'imperatiu del "creixement com a desenvolupament", l'expansió d'energies renovables empeny la creació de noves fronteres energètiques. Aquestes fronteres es caracteritzen per la seva naturalesa "horitzontal": es requereixen grans extensions de terra per aprofitar, a escala industrial, els fluxos de radiació solar i els corrents de vent. 3. Les polítiques neoliberals estan jugant un paper central en "trencar les barreres" per a l'expansió d'aquestes fronteres (incloent la liberalització de terres rurals i el sector elèctric). Es facilita, així, la implementació d'infraestructures corporatives, centralitzades i a gran escala; subministrant electricitat per a diferents activitats extractives, indústries i ciutats. 4. Els canvis en la tinença i usos de la terra, així com en la cobertura vegetal que promouen aquestes infraestructures afecten de manera desproporcionada a les comunitats camperoles, indígenes i altres grups rurals de el Sud Global. En aquest procés, els enfocaments públics i comunitaris per a una transició energètica semblen quedar eliminats. 5. La terra i el territori es converteixen en el tema polític central dels conflictes. A escales més àmplies, els conflictes revelen com els megaprojectes renovables estan reforçant la dinàmica centre-perifèria, rural-urbana, nord-sud que ha caracteritzat a el sistema d'energia fòssil. 6.- En lloc de només negociar els beneficis d'un "desenvolupament baix en carboni", les lluites ambientals populars estan obrint espais cada vegada més amplis per configurar enfocaments alternatius a la transició, considerant transformacions socials que apunten a la configuració de metabolismes basats en la suficiència, l'equitat i els béns comuns. |
|---|