El tractament del grotesc a Primera història d’Esther

L’objecte d’aquesta tesi doctoral és dur a terme una aproximació hermenèutica a Primera història d’Esther, de Salvador Espriu, a partir de l’examen del tractament del grotesc de l’obra. Primerament, l’estudi traça un estat de la qüestió sobre les diverses teories del grotesc i a partir d’aquesta per...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Moreno i Domènech, Maria
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2016
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/400569
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/400569
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Primera història d'Esther
Primera historia de Esther
Story of Esther
Salvador Espriu
Grotesc
Grotesco
Grotesque
Ciències Humanes
81
id ES_cde1e278213cf72b139487feff49ff58
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/400569
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv El tractament del grotesc a Primera història d’Esther
title El tractament del grotesc a Primera història d’Esther
spellingShingle El tractament del grotesc a Primera història d’Esther
Moreno i Domènech, Maria
Primera història d'Esther
Primera historia de Esther
Story of Esther
Salvador Espriu
Grotesc
Grotesco
Grotesque
Ciències Humanes
81
title_short El tractament del grotesc a Primera història d’Esther
title_full El tractament del grotesc a Primera història d’Esther
title_fullStr El tractament del grotesc a Primera història d’Esther
title_full_unstemmed El tractament del grotesc a Primera història d’Esther
title_sort El tractament del grotesc a Primera història d’Esther
dc.creator.none.fl_str_mv Moreno i Domènech, Maria
author Moreno i Domènech, Maria
author_facet Moreno i Domènech, Maria
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Gallén Miret, Enric
Gibert i Pujol, Miquel M.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana
dc.subject.none.fl_str_mv Primera història d'Esther
Primera historia de Esther
Story of Esther
Salvador Espriu
Grotesc
Grotesco
Grotesque
Ciències Humanes
81
topic Primera història d'Esther
Primera historia de Esther
Story of Esther
Salvador Espriu
Grotesc
Grotesco
Grotesque
Ciències Humanes
81
description L’objecte d’aquesta tesi doctoral és dur a terme una aproximació hermenèutica a Primera història d’Esther, de Salvador Espriu, a partir de l’examen del tractament del grotesc de l’obra. Primerament, l’estudi traça un estat de la qüestió sobre les diverses teories del grotesc i a partir d’aquesta perspectiva proposa una definició del terme que s’utilitzarà a l’hora de realitzar l’estudi crític de l’obra. Segonament, s’estudia la naturalesa de la recreació espriuana del Llibre d’Ester i, especialment, el diàleg que Espriu estableix amb la literatura profètica i sapiencial de la Bíblia. En tercer lloc, s’estudien determinats aspectes relacionats amb el tractament literari del lèxic com a fonament del gest grotesc i la seva incidència en la caracterització grotesca del dramatis personae. En quart lloc, s’analitzen els mecanismes paròdics de l’obra tot posant de relleu els elements del teatre popular inserits en aquesta peça teatral tan profundament hermètica com Primera història d’Esther. Així, a partir de la comparació de l’obra d’Espriu amb una revista musical de 1927, La corte del rey Assuero, es constata com aquest gènere exerceix una influència considerable en la composició d’algunes escenes paròdiques. En conjunt, la tesi vol posar de manifest com el sincretisme espriuà transforma el llibre bíblic en una faula que examina des de les altures el relat original d’Ester. I, per fer-ho, insereix en l’obra fragments de la gran literatura veterotestamentària per tal que la farsa de putxinel·lis esdevingui el punt de partida d’una reflexió greu. Aquest sincretisme espriuà deriva també cap a un cert hibridisme genèric que provoca que alguns fragments més propers a la lírica o a les formes assagístiques s’insereixin en l’entramat teatral. En definitiva, la tesi determina com, des d’una concepció mimètica autoconscient que interpreta la metaficció a partir d’una ganyota grotesca, Espriu crea una obra en què una farsa titellesca es converteix en una reflexió elegíaca.
publishDate 2016
dc.date.none.fl_str_mv 2016
2017
2017
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/400569
url http://hdl.handle.net/10803/400569
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 466 p.
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869419895538581504
spelling El tractament del grotesc a Primera història d’EstherMoreno i Domènech, MariaPrimera història d'EstherPrimera historia de EstherStory of EstherSalvador EspriuGrotescGrotescoGrotesqueCiències Humanes81L’objecte d’aquesta tesi doctoral és dur a terme una aproximació hermenèutica a Primera història d’Esther, de Salvador Espriu, a partir de l’examen del tractament del grotesc de l’obra. Primerament, l’estudi traça un estat de la qüestió sobre les diverses teories del grotesc i a partir d’aquesta perspectiva proposa una definició del terme que s’utilitzarà a l’hora de realitzar l’estudi crític de l’obra. Segonament, s’estudia la naturalesa de la recreació espriuana del Llibre d’Ester i, especialment, el diàleg que Espriu estableix amb la literatura profètica i sapiencial de la Bíblia. En tercer lloc, s’estudien determinats aspectes relacionats amb el tractament literari del lèxic com a fonament del gest grotesc i la seva incidència en la caracterització grotesca del dramatis personae. En quart lloc, s’analitzen els mecanismes paròdics de l’obra tot posant de relleu els elements del teatre popular inserits en aquesta peça teatral tan profundament hermètica com Primera història d’Esther. Així, a partir de la comparació de l’obra d’Espriu amb una revista musical de 1927, La corte del rey Assuero, es constata com aquest gènere exerceix una influència considerable en la composició d’algunes escenes paròdiques. En conjunt, la tesi vol posar de manifest com el sincretisme espriuà transforma el llibre bíblic en una faula que examina des de les altures el relat original d’Ester. I, per fer-ho, insereix en l’obra fragments de la gran literatura veterotestamentària per tal que la farsa de putxinel·lis esdevingui el punt de partida d’una reflexió greu. Aquest sincretisme espriuà deriva també cap a un cert hibridisme genèric que provoca que alguns fragments més propers a la lírica o a les formes assagístiques s’insereixin en l’entramat teatral. En definitiva, la tesi determina com, des d’una concepció mimètica autoconscient que interpreta la metaficció a partir d’una ganyota grotesca, Espriu crea una obra en què una farsa titellesca es converteix en una reflexió elegíaca.The aim of this PhD thesis is to carry out a hermeneutical approach to The Story of Esther, by Salvador Espriu, by examining the grotesque in the work. First, the study outlines the state of the question on different theories of the grotesque and from that perspective proposes a definition of the terms which will be used when carrying out the critical study of the work. Second, the nature of Espriu’s re-creation of the Book of Esther is addressed, and in particular the dialogue that he establishes with the prophetic and sapiential literature of the Bible. Third, certain specific aspects of the literary treatment of lexical items as a basis for the sign of the grotesque and its influence on the grotesque characterisation of the dramatis personae are studied. The fourth part analyses the parodic mechanisms in the work and highlights the elements of popular theatre introduced in a play so profoundly hermetic as The Story of Esther. So, from the comparison of the work by Espriu with the 1927 music magazine, La corte del rey Assuero (“King Assuerus’ Court”), it is shown how this genre has a considerable influence over the composition of some of the parodic scenes. Overall, the thesis illustrates how Espriu’s syncretism turns the biblical book into a fable which examines the original story of Esther from on high. In order to do so he inserts fragments of the great literature of the Old Testament into the work to make the puppet show farce the starting point for serious reflection. This Espriuan syncretism also drifts towards a certain generic hybridism which means that some of the fragments that are closest to lyricism or essay forms are caught in the theatrical mesh. In short, this thesis determines how, from a self-conscious mimetic conception that interprets the metafiction from a grotesque grimace, Espriu creates a work in which the puppet show farce become an elegiacal reflection.Universitat Autònoma de BarcelonaGallén Miret, EnricGibert i Pujol, Miquel M.Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana201720172016info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion466 p.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/400569TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/4005692026-06-14T12:46:07Z
score 15,298079