| Sumario: | La diferència de gènere a l'hora de descriure el perfil clínic d'un jugador patològic pot ser una bona eina per a desenvolupar tractaments més específics i efectius. I ho és perquè en aquests últims anys el perfil del jugador patològic ha deixat de ser exclusiu dels homes de mitjana edat. Ara, adolescents i dones també presenten conductes addictives associades al joc, sent sobretot elles qui mostren diferències clíniques i de personalitat més marcades. Així, per exemple, la dona jugadora presenta un quadre d'ansietat, poca autoestima i incapacitat per gestionar els conflictes externs, de manera que la seva addicció esdevé un mode d'evasió bastant efectiu. N'hi ha d'altres diferències, com també de similituds, però els resultats d'aquest article defensen que identificar aquests mecanismes diferencials en la conducta del jugador home/dona són un bon punt de partida per implementar el tractament d'aquest trastorn.
|
|---|
