L'òptim ambiental en la rehabilitació en edificis existents
Davant el context d’emergència climàtica, el sector de l’edificació hauria de treballar conjuntament amb altres disciplines per tal d’aplicar mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic en l’entorn construït. Aquestes mesures, han d’aconseguir una habitabilitat adequada sense superar el límit...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/386272 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/386272 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Housing rehabilitation Dwellings -- Remodeling Building materials -- Environmental aspect Rehabilitació energètica confort tèrmic energia embeguda emissions embegudes optimització Pareto Front habitabilitat descarbonització sostenibilitat Rehabilitació de l'habitatge Habitatges -- Remodelació Materials de construcció -- Aspectes ambientals Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis |
| Sumario: | Davant el context d’emergència climàtica, el sector de l’edificació hauria de treballar conjuntament amb altres disciplines per tal d’aplicar mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic en l’entorn construït. Aquestes mesures, han d’aconseguir una habitabilitat adequada sense superar el límit de recursos disponibles que el planeta és capaç de regenerar. Tot i que ja existeixen i s’apliquen esforços en aquesta direcció, encara no sembla que siguin suficients. El present treball es centra en tractar els vectors metabòlics de l’energia associada a l’ús i als materials de construcció, concretament en la rehabilitació energètica dels edificis existents. Actualment, a l’hora de buscar la reducció d’emissions associades al sector de l’edificació, l’atenció està molt posada en la reducció de l’energia operacional dels edificis poc eficients i en poques ocasions es té en compte l’impacte ambiental dels materials de la construcció. Rehabilitar el parc edificat és clau per amortitzar l’impacte ambiental associat als materials de construcció que ja s’ha produït per construir l’edifici. De totes maneres, té sentit plantejar una rehabilitació energètica que consumeixi més recursos energètics pels materials utilitzats en la intervenció, dels que pot “estalviar” a nivell operacional, durant la vida útil de l’edifici? Existeix una rehabilitació energètica òptima per un edifici en concret, que redueixi al màxim l’energia operacional i utilitzi el mínim d’energia embeguda en els materials de la pròpia intervenció? El treball tracta de trobar i definir l’òptim ambiental en la intervenció d’edificis existents per a un nombre limitat d’opcions de rehabilitació. S'aplica una metodologia en cinc edificis plurifamiliars de diferents tipologies i en dos climes de Catalunya determinats pel CTE (C2 i D1). Mitjançant l’eina d’optimització del programa Design Builder (Energy Plus), es determinen les combinacions d’intervenció que resulten millors d’entre les opcions introduïdes. |
|---|