Time constraints and dynamics of the Eaux-Chaudes nappe (West-Central Pyrenees)
Els mantells d'encavalcament i els mantells de plegament són estructures presents tant a les parts internes com externes dels orògens arreu del món, i després de més d'un centenar d'anys d'estudi es pot considerar que estan ben caracteritzats a nivell cinemàtic i geomètric. A niv...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:296810 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/296810 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Tectònica Tectonics Tectónica Pirineu Pyrenees Pirineos Models numèrics Numerical modelling Modelos numéricos Ciències Experimentals |
| Resumo: | Els mantells d'encavalcament i els mantells de plegament són estructures presents tant a les parts internes com externes dels orògens arreu del món, i després de més d'un centenar d'anys d'estudi es pot considerar que estan ben caracteritzats a nivell cinemàtic i geomètric. A nivell mecànic, però, les condicions que afavoreixen els uns vs. els altres romanen no del tot enteses degut a les incerteses lligades gran variabilitat de configuracions pre-contraccionals. El massís d'Eaux-Chaudes és un sistema de plecs i encavalcaments d'edat Alpina situat a la part oest de la Zona Axial (Pirineus Francesos) que afecta les roques Paleozoiques i els carbonats del Cretaci Superior. L'estructura consisteix en un plec recumbent de nucli Paleozoic (basament) amb un flanc invers que presenta deformació dúctil als carbonats del Cretaci Superior, i que cap a l'est del massís fa una transició lateral cap a un mantell d'encavalcaments imbricats, també deformat dúctilment. Prenent com a base l'exemple de camp del plec d'Eaux-Chaudes, aquesta tesi presenta un estudi sistemàtic mitjançant modelització numèrica de la variabilitat en les condicions inicials a nivell de mecànica, geometria i temperatura en el desenvolupament de mantells de plegament i la seva transició cap a mantells d'encavalcament. La presència d'aquesta singular estructura i la deformació dúctil associada fa necessària la seva datació i l'estudi de la seva evolució fins l'actualitat per a seguir avançant en el coneixement de la serralada dels Pirineus. Durant la constitució del massís, la deformació registrada per les roques del Cretaci Superior (foliació amb lineació d'estirament, plecs asimètrics intra-foliació i foliacions S-C) indiquen una forta vergència cap al sud. He estudiat també venes de calcita paral·leles (enregistrant el principal esdeveniment de deformació) i ortogonals (postdatant la deformació) a la foliació. Les relacions de tall entre aquestes han permès establir cronologies relatives que han estat datades mitjançant geocronologia d'U-Pb. Finalment, per conèixer l'evolució recent del massís s'ha realitzat un estudi sistemàtic de termocronologia de baixa temperatura (U-Th/He en zircons) combinat amb modelització tèrmica en les diferents unitats estructurals del massís d'Eaux-Chaudes i els seus voltants, i que aporta més informació sobre la història tectònica i d'exhumació de la zona. |
|---|