Nivell d’alfabetització en salut i pràctiques d’autocura en pacients amb insuficiència cardíaca atesos a l’atenció primària
Introducció: L'alfabetització en salut es defineix com les competències que té la persona per accedir, entendre, avaluar i aplicar la informació sobre salut, amb la finalitat de prendre decisions respecte a la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut. En els pacients amb Insuficiència...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/461016 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/461016 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Alfabetització en salut Insuficiència Cardíaca Pràctiques d’Autocura Atenció Primària Health literacy Heart failure Self-care practices Primary health care 614 |
| Sumario: | Introducció: L'alfabetització en salut es defineix com les competències que té la persona per accedir, entendre, avaluar i aplicar la informació sobre salut, amb la finalitat de prendre decisions respecte a la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut. En els pacients amb Insuficiència Cardíaca aguda i / o crònica un baix nivell d’alfabetització en salut és un predictor de morbiditat i mortalitat, i s'associa a un una pitjor comprensió i realització de les pràctiques d’autocura. La major part dels estudis que han examinat aquesta associació han inclòs pacients amb insuficiència cardíaca inestable, que es visitaven en hospitals, o en consulta externa. Aquests estudis no reportaven l'adhesió a cada una de les pràctiques d’autocura en insuficiència cardíaca per part dels pacients. En els països amb sistema d'atenció primària de salut, els pacients amb insuficiència cardíaca estable reben seguiment i atenció en centres d'atenció primària per infermeres i metges de família. Algunes guies clíniques sobre Insuficiència Cardíaca han introduït la recomanació d'explorar el nivell d'alfabetització en salut dels pacients. Objectius: Examinar la relació entre el nivell d'alfabetització en salut i les pràctiques d'autocura de les persones amb insuficiència cardíaca crònica que es visiten en centres d'atenció primària de salut, ajustant per variables sociodemogràfiques, i determinar quina és l’adhesió a cada una de les pràctiques d’autocura, per part dels pacients. Mètodes: Estudi transversal multicèntric i aleatoritzat amb pacients diagnosticats d'insuficiència cardíaca que es visiten en centres d’atenció primària de l’àrea metropolitana de Barcelona (Hospitalet de Llobregat). El nivell d’alfabetització en salut es va mesurar amb la versió espanyola del Health Literacy Survey European Union Q-47. Es va analitzar la relació entre alfabetització en salut, les pràctiques d'autocura, variables sociodemogràfiques i clíniques mitjançant test d'ANOVA. Es va dur a terme un model de regressió lineal múltiple i es va calcular la contribució relativa de cada factor al model amb un procediment de Bootstrap de remostreig. El nivell d'autocura es va mesurar utilitzant l'Escala Europea de Autocuidado en Insuficiencia Cardíaca (EHFScBS), es va dur a terme l’anàlisi factorial confirmatori i el model de Rasch. La recol·lecció de dades es va realitzar entre el de gener a maig de 2015. Resultats: Es van incloure 318 pacients (51,25% dones), mitjana d'edat de 77,96 ± 8,67 anys. L'índex d'alfabetització en salut del 79,60% (n = 253) dels participants va ser de competència insuficient per comprendre la informació de salut. Els factors que van explicar l'alfabetització en salut van ser el nivell acadèmic (p <0,001), la classificació funcional d'insuficiència cardíaca (p = 0,032), les pràctiques d’autocura i l'edat (p <0,04); el nivell acadèmic explicava el 61,62% del nivell d'alfabetització (IC95% Bootstrap: 44,58%; 46,75%). Les pràctiques d’autocura de la insuficiència cardíaca que van presentar menys adhesió per part dels pacients estaven relacionades amb el control de pes diari, contactar amb els metges o infermeres si hi havia un augment de pes corporal i realitzar exercici físic de forma regular. Es van trobar diferències significatives en les mitjanes d'autocura dels grups de pacients, segons el nivell d'estudis i l'índex d'alfabetització de la salut. Conclusions: L'alfabetització en salut dels pacients amb insuficiència cardíaca que es visiten en l'atenció primària indica que els pacients tenen dificultats per interpretar i aplicar els missatges dels professionals sanitaris. L'edat, les pràctiques d’autocura, el nivell acadèmic finalitzat, i la gravetat de la malaltia són els factors que més s’associen al nivell d'alfabetització en salut. L’adhesió a les pràctiques d’autocura d’aquests pacients no és òptima. En aquests pacients és prioritari tenir en compte els factors que faciliten al pacient la comprensió de la informació de salut. L’alfabetització en salut permet explicar l'actitud dels pacients cap al règim terapèutic que requereix la insuficiència cardíaca. Utilitat dels resultats. Implicacions clíniques: Les infermeres o metges d'atenció primària podrien identificar els pacients amb baix nivell d'alfabetització de la salut per adaptar els missatges educatius per millorar la comprensió. Davant l'absència d'instruments específics de mesurament de l'alfabetització en salut preguntar als pacients pel nivell acadèmic pot ajudar a mesurar el nivell d'alfabetització en salut. El seguiment de les pràctiques d’autocura en aquest grup de pacients hauria d’incloure intervencions per millorar l’autocontrol del pes, augmentar l’exercici físic regular i la detecció dels signes de descompensació. Una atenció de seguiment apropiat a llarg termini de les pràctiques d’autocura d'aquests pacients és una mesura que augmenta l'equitat i la justícia de la prestació d'atenció sanitària. |
|---|