Mid-Holocene vegetation history, climate change and Neolithic landscape transformation. Archaeopalynology in La Draga and Lake Banyoles (NE Iberian Peninsula)
Abans del Neolític, l’evolució del paisatge estava principalment controlada pel canvi climàtic, però, en canvi, a partir del ca. 7.4-7.0 cal ka AP, l’impacte humà va començar a interferir en el desenvolupament natural de la vegetació a la Península Ibèrica. Així, el procés de Neolitització va suposa...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/403759 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/403759 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arqueopalinologia Arqueopalinología Archaeopalynology Neolític Neolítico Neolithic Estany de banyoles Lake banyoles Ciències Humanes 90 |
| Sumario: | Abans del Neolític, l’evolució del paisatge estava principalment controlada pel canvi climàtic, però, en canvi, a partir del ca. 7.4-7.0 cal ka AP, l’impacte humà va començar a interferir en el desenvolupament natural de la vegetació a la Península Ibèrica. Així, el procés de Neolitització va suposar una profunda transformació socioeconòmica i ecològica. Els canvis en la producció d’aliments, en la gestió dels recursos naturals i en els patrons d’assentament van originar una nova forma d’interacció entre societat i medi. En aquest context, les evidències arqueoecològiques obtingudes amb les anàlisis desenvolupades en el marc d’aquesta tesis han aportat dades importants respecte tres objectius principals: 1) Història de la vegetació, canvi climàtic i impacte humà durant l’Holocè Mig en el Pla de l’Estany; 2) Conseqüències socio-ecològiques de la Neolitització al NE de la Península Ibèrica i 3) Potencial i contribució de l’arqueopalinologia a la recerca en assentaments lacustres. Aquesta tesi es presenta com un compendi d’articles científics publicats, tots ells basats en l’aplicació d’anàlisis multi-proxy en dipòsits arqueològics i naturals per tal de reconstruir l’evolució ambiental i la transformació del paisatge durant el Neolític. Els mètodes aplicats han estat l’anàlisi de pol·len i palinomorfs no polínics (NPP), macrofòssils, sedimentologia i carbons sedimentaris, així com de la integració de dades procedents d’altres estudis arqueològics i bioarqueològics. Els boscos caducifolis van tenir la seva màxima expansió a l’Estany de Banyoles durant la fase 9.0-7.5 cal ka AP, una davallada en 7.5-6.5/5.55 cal ka AP, i una recuperació posterior, mostrant la persistència de les rouredes com vegetació dominant fins ben entrat l’Holocè recent. La regressió dels boscos de caducifolis va ocórrer en el context de l’arribada de les primeres comunitats pageses a l’àrea en 7.27 cal ka AP, però també en el context d’una fase de refredament, mostrant així l’important paper que va jugar el canvi climàtic per amplificar l’empremta de l’impacte humà durant el Neolític, així com també en les dinàmiques d’assentament en la vora de l’Estany de Banyoles. La pràctica d’un model agrícola-ramader intensiu, implicant un cultiu a petita escala i amb una alta inversió de treball, va deixar una lleu evidència de l’impacte de l’agricultura en registres pol·línics naturals. Mentre un model agrícola-ramader intensiu i sostenible hauria comportat un impacte limitat sobre la vegetació durant el Neolític Antic, l’explotació intensiva i reiterada de les rouredes associada amb un poblament permanent va provocar una transformació significativa del paisatge. L’estudi arqueopalinològic desenvolupat a La Draga ha permès obtenir dades significatives per comprendre els processos de formació del jaciment, així com també la reconstrucció de l’evolució paleoambiental a escala local i obtenir noves dades sobre les pràctiques socioeconòmiques i l’ús de l’espai a l’interior de l’assentament. Aquest treball ha demostrat la importància de portar a terme anàlisis espacials en els estudis palinològics en jaciments arqueològics, degut a l’heterogeneïtat espacial causada per l’impacte humà en termes d’erosió de sòls, arranjament d’estructures i la introducció de plantes a l’assentament (recol·lecció, cultiu, emmagatzematge, farratge). |
|---|