Utilidad de la ecoendoscopia con contraste en el diagnóstico de lesiones subepiteliales del tracto gastrointestinal alto

INTRODUCCIÓ: És important realitzar un diagnòstic correcte de les lesions subepiteliales, ja que fins a una cinquena part d'aquestes lesions són potencialment malignes. La endoscopia te una precisió limitada. La ultrasonografia endoscòpica ens aporta més informació i ens pot ajudar a realitzar...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Abu-Suboh Abadia, Monder
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2020
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/670319
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/670319
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Subepitelial
Subepithelial
Ecoendoscopia
Endoscopi ultrasound
Contrast
Contraste
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:INTRODUCCIÓ: És important realitzar un diagnòstic correcte de les lesions subepiteliales, ja que fins a una cinquena part d'aquestes lesions són potencialment malignes. La endoscopia te una precisió limitada. La ultrasonografia endoscòpica ens aporta més informació i ens pot ajudar a realitzar un diagnòstic més precís. Les lesions hipoecoiques que s'originen en les capes musculars son especialment difícils per plantejar el diagnòstic diferencial entre GIST vs altres lesions d'estirp mesenquimal. En aquests casos és necessària l'obtenció d'una mostra de biòpsia per arribar al diagnòstic. Les biòpsies endoscòpiques o mitjançant USE-PAAF tenen un rendiment diagnòstic baix i no estan exemptes de complicacions. HIPÒTESI: L'ecoendoscòpia amb contrast és capaç de diferenciar en funció del patró de captació de contrast entre lesions subepiteliales del tracte digestiu alt benignes i malignes o potencialment malignes. OBJECTIUS: Avaluar l'eficàcia de l'ecoendoscòpia amb contrast en el diagnòstic de les lesions subepiteliales de l'tracte digestiu alt, per a diferenciar les malignes o potencialment malignes de les benignes. 2.- Determinar la utilitat de la elastografia per diferenciar entre lesions subepiteliales benignes i potencialment malignes. 3.- Conèixer el comportament morfològic ecoendoscòpic dels diferents tipus histològics de lesions subepiteliales després de l'administració de contrast. PACIENTS I MÈTODES: Estudi observacional retrospectiu. S'han inclòs els pacients en els quals es va realitzar una USE diagnòstica per avaluació de lesió subepitelial entre Gener de 2012 i agost de 2018, en els quals l'ecoendoscòpia va mostrar lesions hipoecoiques, que s'originaven en capes musculars i que per la seva semiologia USE no podien ser correctament diagnosticades, de manera que s'havia utilitzat contrast i realitzat elastografia. S'han comparat els resultats obtinguts amb els resultats d'anatomia patològica, quan aquesta no estava disponible, s'ha utilitzat com a criteri de benignitat l'estabilitat de la lesió en els controls. Per a l'anàlisi estadística s'ha utilitzat la prova de McNemar per avaluar la concordança entre el diagnòstic de GIST i la captació de contrast. Per a l'avaluació de la capacitat diagnòstica del contrast i la elastografia s'han utilitzat les mesures diagnòstiques habituals de S, E, VPP, VPN, likelihood ratio + i negatiu likelihood ratio. RESULTATS: S'han inclòs 51 pacients (20 homes, 31 dones), amb una edat mitjana de 66 anys (50.0-73.0). En 35 pacients el diagnòstic es va establir per anatomia patològica. Utilitzant el criteri de captació de contrast com a diagnòstic de GIST hem obtingut uns valors de S 100%, E 72%, VPP de l'78.79%, un VPN de 100% amb una precisió del 86.27% (p = 0.008). Respecte a la elastografía, si fem servir com a diagnòstic de GIST un patró elastográfic de predomini blau obtenim uns valors de sensibilitat, especificitat, VPP, VPN de 65.38%, 72%, 66.67% i 70.83% respectivament amb una precisió de 66.67% ( p = 0.617). En canvi, si considerem com GIST les lesions blaves i de predomini verd blau obtenim uns valors de S 88,46%, E 52%, VPN 81,25% i VPP65,71% amb una precisió de 70.59 (p = 0.020). CONCLUSIONS: L'ecoendoscòpia millorada amb contrast permet una bona discriminació entre les lesions malignes o potencialment malignes i la resta de lesions subepiteliales del tracte digestiu alt. La elastografia per si sola no ofereix informació suficient per diferenciar entre lesions subepiteliales del tracte digestiu alt benignes i potencialment malignes, tot i que aporta dades que, en alguns casos, poden ajudar a la seva diferenciació. Hi ha diferències en el comportament ecoendoscópic després administració de contrast entre les diferents varietats de lesions subepiteliales del tracte digestiu alt. Els GIST, adenocarcinoma i TNE es comporten com lesions que capten contrast, mentre que la resta es comporten com hipocaptants.

Similares en LA Referencia