The role of sustainable agricultural practices to mitigate greenhouse gases and to sequester soil carbon under newly irrigated Mediterranean agroecosystems

Les àrees del secà mediterrànies es transformen en regadiu per estabilitzar o millorar el rendiment dels cultius. L’ocupació gradual del riego ha permès augmentar l’ús del nitrogen i la intensitat del laboreo. Per tant, l'objectiu principal d'aquest estudi va ser la d’evaluar els efectes d...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Pareja Sánchez, Evangelina
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2019
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:10459.1/66738
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/667558
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Gasos d'efecte hivernacle
Sistemes de conreu
Fertilització N
Gases de efecto invernadero
Sistemas de laboreo
Fertilización N
Greenhouse gases emissions
Tillage systems
N fertilization
Producció Vegetal
631
Descripción
Sumario:Les àrees del secà mediterrànies es transformen en regadiu per estabilitzar o millorar el rendiment dels cultius. L’ocupació gradual del riego ha permès augmentar l’ús del nitrogen i la intensitat del laboreo. Per tant, l'objectiu principal d'aquest estudi va ser la d’evaluar els efectes dels diferents sistemes de conreu i les dosis de fertilitzants de N en les emissions de GEH (metà, CH4; diòxid de carboni, CO2, òxid nitrós, N2O) a l'atmosfera, així com, el segrest de C del sòl, l'estructura de la superfície del sòl i la productivitat del cultiu en una àrea recentment transformada a regadiu. Per aconseguir aquest objectiu, es va dur a terme un estudi en NE Espanya en un experiment de llarga durada (LTE) de conreu i dosis de fertilització N establert el 1996 sota la producció d'ordi (Hordeum vulgare L.) en secà, posteriorment, es transformar en monocultiu blat de moro (Zea mays L.) amb reg per aspersió en 2015. Aquest estudi es va realitzar durant tres campanyes consecutives de cultiu de blat de moro (és a dir, els anys 2015, 2016 i 2017). Es van comparar tres tipus de conreu (conreu convencional, CT, conreu reduït, RT, No conreu, NT) i tres dosis de fertilització mineral N (0, 200, 400 kg N ha-1) en un disseny de blocs a l'atzar amb tres repeticions. El 2015, es va crear un experiment adjacent (experiment a curt termini, STE) amb el mateix disseny que el LTE però amb una gestió anterior diferent basada en NT. En el LTE, les emissions de CO2, CH4 i N2O del sòl es van quantificar durant tres anys. A més, es va calcular el factor d'emissió de N2O (EF) i les emissions de N2O a escala de rendiment. També, es va calcular la taxa anual del segrest de SOC (ΔSOCrate) (0-40 cm de profunditat) per a cada tractament en tres períodes diferents (P1-, P2-, P3-) en condicions de secà (-R) i condicions de regadiu (-I) (P1-R, de 1996 a 2009; P2-R, de 2009 al 2015; P3-I, de 2015 a 2017). A més, en LTE i STE superfície del sòl (0-5 cm) es van mesurar macroagregats secs i estables en l’aigua i la seva concentració de C, així com altres fraccions del sòl (concentració total de SOC i concentració de C làbil). Així mateix, es va analitzar la resistència a la penetració en la superfície del sòl (PR) i la infiltració d'aigua durant la segona temporada de cultiu de blat de moro (és a dir, l'any 2016). Ingualment, en els dos camps experimentals, es va mesurar anualment la biomassa aèria, el rendiment de gra, els components de rendiment i l'eficiència d'ús d'aigua i nitrogen (WUE i NUE, respectivament). En els agroecosistemes Mediterranis recentment transformats a regadiu, una reducció de la dosi de fertilització N juntament amb una reducció en el conreu, és una estratègia òptima en termes de manteniment de la productivitat dels cultius. A més, la reducció del conreu millora l'estat estructural del sòl, per tal de proporcionar al sòl suficient resistència i assegurar un desenvolupament òptim dels cultius. Si bé la reducció del conreu genera més emissions de GEH del sòl a l'atmosfera, aquestes es compensen amb un major rendiment de blat de moro i segrest de SOC.