Incidència de l'exercici puntual sobre la consolidació motriu segons el requeriment cognitiu de la tasca

[cat] L’exercici físic pot incidir positivament en el desenvolupament i rendiment de processos cognitius com les funcions executives (FE) o la memòria. Darrerament, s’ha destacat que una sola sessió d’exercici pot beneficiar el rendiment de les FE a curt termini (en els minuts posteriors a l’exercic...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Roig Hierro, Eric
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/203828
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/203828
http://hdl.handle.net/10803/689379
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Cognició
Exercici
Motricitat
Cognition
Exercise
Motor ability
Descripción
Sumario:[cat] L’exercici físic pot incidir positivament en el desenvolupament i rendiment de processos cognitius com les funcions executives (FE) o la memòria. Darrerament, s’ha destacat que una sola sessió d’exercici pot beneficiar el rendiment de les FE a curt termini (en els minuts posteriors a l’exercici) o el rendiment motor a llarg termini (fins 7 dies després de l’exercici). Tot i que s’observa un benefici d’ambdós processos cognitius gràcies a l’exercici agut i que els mecanismes explicatius a nivell biològic (canvis moleculars i funcionals del cervell) són majoritàriament compartits, la majoria d’estudis que han analitzat l’efecte de l’exercici sobre l’aprenentatge motor han emprat tasques d’escassa transferència a contextos habituals on no s’han considerat els requeriments coordinatius ni el paper del control cognitiu durant l’execució. Per aquest motiu, en aquesta tesi s’han aprofitat les investigacions prèvies dels àmbits de recerca de l’exercici i la memòria motriu, i de l’exercici i les FE, per determinar la incidència que una sessió d’exercici intens té sobre la consolidació a llarg termini d’una habilitat motriu esportiva basada en el putt de golf. Addicionalment, s’ha analitzat el paper moderador del requeriment cognitiu de la tasca motriu en l’efecte de l’exercici sobre la consolidació. Un total de 60 persones joves (32 persones de gènere femení i 28 de gènere masculí; 22,71 ± 1,42 anys; 21,91 ± 2,99 kg·m2) van participar en l'estudi. L’experimentació va consistir en l’execució d’una tasca de precisió a una diana a partir el colpeig de putt de golf i, seguidament, la realització d’una sessió d’exercici intens de cursa per intervals (o descans en els grups control). Dos grups van realitzar la tasca motriu sota condicions d’elevat requeriment cognitiu (a partir de l’efecte Stroop), dels quals un grup feia exercici i l’altre era el seu control, i dos grups realitzaven la tasca motriu en condicions de baix requeriment cognitiu, dels quals un grup feia exercici i l’altre era el seu control. Una setmana després de la primera intervenció, les persones retornaven per dur a terme la mateixa tasca. Els resultats van revelar un impacte positiu de l’exercici sobre la consolidació a llarg termini en ambdós grups que van fer exercici. La millora una setmana després de la intervenció va ser superior en el grup que va fer exercici i la tasca de major requeriment cognitiu, suggerint un efecte de l’exercici sobre la consolidació moderat per la demanda cognitiva de la tasca. Sense la incidència de l’exercici, també es van produir diferències en la consolidació. Mentre el grup que realitzava la tasca de major requeriment cognitiu va millorar el rendiment una setmana després, el grup que va realitzar la tasca de menor requeriment va empitjorar, suggerint que els processos de consolidació poden ser dependents als requeriments cognitius de la tasca.