L'onomàstica de Vinebre
Aquest estudi ha pretès inventariar la major part possible de l’onomàstica, toponímia i antroponímia, lligada a Vinebre, municipi de la Ribera d’Ebre, i als seus pobladors. En concret, per la banda de la toponímia, s’han recollit, de fonts orals i escrites (des del segle XIV fins a l’any 1945), topò...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/380038 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/380038 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | onomàstica, toponímia antroponímia, Vinebre lingüística onomástica, toponimia antroponimia, Vinebre onomastics, toponymy anthroponymy , Vinebre linguistics Arts i Humanitats 00 80 81 |
| Sumario: | Aquest estudi ha pretès inventariar la major part possible de l’onomàstica, toponímia i antroponímia, lligada a Vinebre, municipi de la Ribera d’Ebre, i als seus pobladors. En concret, per la banda de la toponímia, s’han recollit, de fonts orals i escrites (des del segle XIV fins a l’any 1945), topònims del casc urbà i topònims del terme municipal. I, per la banda de l’antroponímia, s’han recollit els noms de persona trobats en les fonts escrites treballades, que van des del segle XIV fins a l’any 1939, darrer any de la guerra civil espanyola; també s’han recollit, de fonts orals, els noms de família o de casa vius en l’atualitat. Aquest gruix de dades ha estat ordenat en forma d’inventari, i dins de cadascuna de les entrades s’hi ha afegit informació relativa, tal com la transcripció fonètica en cas que la font hagi estat oral i la localització en les fonts escrites sempre que ha estat pertinent. A més, en el cas dels topònims, se n’ha indicat la situació. En el cas dels antropònims, si es tractava de noms de casa, també s’hi ha indicat la ubicació; i, en cas de cognoms, s’hi ha afegit el registre escrit més antic i informació relativa a la seua pervivència o abundància a la vila. En algun cas esporàdic, s’hi ha afegit informació etnopoètica relativa. D’altra banda, pel que fa als topònims recollits de fonts orals, s’han comparat amb el conjunt de fonts escrites treballades (des del segle XIV fins a l’any 1939) per intentar fer-ne un estudi sobre la possible etimologia. Paral·lelament, també s’han fet diverses anàlisis lingüístiques sobre totes les dades recollides: topònims i antropònims. Les anàlisis són de tipus formal, semàntic i dialectològic. |
|---|