Tresors amagats per a molts. Els secrets del clàssics.
La paraula «clàssic» sol espantar perquè se sol associar a «difícil», avorrit», «d'altres temps», fins i tot a «lectura obligada». Aquest adjectiu sempre té un regust amarg, però un «clàssic» és precisament tot el contrari: és el segell de garantia d'una creació. Si un llibre és «clàssic»...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/62729 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/62729 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Literatura infantil Adaptacions literàries Children's literature Literary adaptations |
| Sumario: | La paraula «clàssic» sol espantar perquè se sol associar a «difícil», avorrit», «d'altres temps», fins i tot a «lectura obligada». Aquest adjectiu sempre té un regust amarg, però un «clàssic» és precisament tot el contrari: és el segell de garantia d'una creació. Si un llibre és «clàssic» és que ha aconseguit sobreviure al pas del temps i és una autèntica joia. Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc un 2 de gener de 1460, com diu, i si avui la seva obra segueix entusiasmant uns pocs privilegiats és perquè amaga tresors que ells sols han pogut veure. Per què no en gaudim tots, d'aquesta riquesa? Si els nens, que són el nostre futur, poguessin divertir-se amb el que diu, ells mateixos, de grans, revelarien aquest «secret» als seus fills, i així aquesta novel·la meravellosa deixaria de ser un paradís per a uns pocs, i al mateix temps aquest tros essencial de la cultura seria patrimoni de tots. |
|---|