Enamel growth lines in deciduous teeth
L'esmalt dental de les dents decidues conserva registres biològics de la vida prenatal i postnatal primerenca, oferint un arxiu valuós per reconstruir les històries de vida en poblacions antigues. Aquesta tesi investiga les línies de creixement de l'esmalt i la distribució d'elements...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:318484 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/318484 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Línia neonatal Neonatal line Línea neonatal Dents decidues Deciduous teeth Dientes deciduos SXRF Ciències Humanes |
| Sumario: | L'esmalt dental de les dents decidues conserva registres biològics de la vida prenatal i postnatal primerenca, oferint un arxiu valuós per reconstruir les històries de vida en poblacions antigues. Aquesta tesi investiga les línies de creixement de l'esmalt i la distribució d'elements traça en dents decidues humanes per refinar els mètodes d'estimació d'edat i millorar la comprensió dels patrons de mortalitat infantil en contextos arqueològics. La hipòtesi central planteja que combinar la histologia dental amb l'anàlisi d'elements traça augmenta la precisió per identificar l'esdeveniment del naixement mitjançant la Línia Neonatal (LNN), fins i tot en mostres alterades arqueològicament. Els objectius principals van ser avaluar l'eficàcia de la histologia en l'estimació d'edat, reconstruir els patrons de mortalitat infantil, validar la microfluorescència de raigs X de sincrotró (SR-µXRF) per a la identificació de la LNN, i examinar la preservació d'elements traça en l'esmalt arqueològic. Es van analitzar 68 dents decidues de contextos moderns (col·lecció osteològica de Granada) i arqueològics (jaciments de l'Edat del Ferro i medievals). Cada dent es va seccionar i observar amb microscòpia de llum polaritzada i transmesa per identificar els marcadors de creixement i calcular el temps de formació de la corona. El període de formació de la corona prenatal (pCFT), que abasta des de l'inici de la formació fins al naixement, es va comparar amb valors establerts per confirmar la presència de la LNN. A més, 18 dents es van analitzar per SR-µXRF als sincrotrons ALBA i ESRF. Els resultats histològics van demostrar una alta precisió en les estimacions d'edat en mostres modernes, confirmant la seva aplicabilitat arqueològica. En tots els individus que van sobreviure al naixement, la LNN era present i els valors de pCFT concordaven amb els límits per a nadons a terme, reforçant la validesa de la LNN com a marcador de naixement viu. En dents amb esmalt en formació, les estimacions d'edat coincidien gairebé exactament amb les edats registrades, amb subestimacions mínimes (≤2 dies). En individus amb la corona completada, el càlcul del temps postnatal va subestimar la supervivència, reflectint una limitació dels mètodes basats només en l'esmalt. En les mostres arqueològiques, l'anàlisi histològica va establir l'edat cronològica de 38 infants procedents de poblats ibers, amb edats que oscil·laven des de la setmana 30 de gestació fins al segon mes postnatal. La distribució d'edats indica un patró de mortalitat attricional, amb gairebé la meitat dels infants morts en el període perinatal, incloent-hi els parts prematurs. Aquests resultats donen suport a la hipòtesi que la mortalitat es devia principalment a causes naturals. Geoquímicament, els perfils elementals de Ca, P i Zn des de la superfície externa de l'esmalt fins a la unió amelodentinària (EDJ) en dents modernes van ser similars als de les mostres arqueològiques recents, indicant una bona preservació. La LNN mostrava lleuger augment de Zn i una disminució de P. El Zn seguia un patró dependent de la maduració: era pla en dents deciduous d'infants amb menys de 37 dies de vida, però mostrava enriquiment prop de la superfície en dents d'infants amb un any de supervivència. Aquest perfil, amb màxim a la LNN, reflectia una sobreimpressió progressiva durant la maduració. Altres elements com Fe, Mn, Cu i Ba eren més abundants en mostres arqueològiques, senyal de canvis diagenètics a l'esmalt extern i la dentina. No obstant això, l'esmalt intern mantenia el senyal biogènic original. La integració de l'anàlisi histològica i geoquímica millora les estimacions d'edat i ofereix informació crucial sobre les condicions de vida i salut infantil en el passat, aportant eines útils per a la bioarqueologia, la paleodemografia i l'antropologia forense. |
|---|